EL DEBAT SOBRE RTVV DESTAPA MOLT DE TRANSFORMISME IDEOLÒGIC

pancartaEls extreballadors de RTVV no tenen motius per estar contents. El tractament que els dóna la nova llei no fa altra cosa que rebaixar els acords de l’ERO i, en fer-ho, vulnera drets laborals que podrien acabar en els tribunals.

De l’actuació dels polítics poca cosa es pot dir que no s’haja dit ja. Del que no s’ha parlat és del suport mediàtic que han rebut els polítics suposadament progressistes per part de persones i organitzacions pretesament progressistes a través de plantejaments laborals clarament reaccionaris. I paga la pena que en parlem perquè encara hi ha qui pensa que és possible compatibilitzar idees avançades amb postures laborals retrògrades.

PARTIR DE ZERO I DESPRÉS BAIXAR UN POC MÉS

quan defensav

El president de la Unió de Periodistes en novembre de 2013 , quan defensava que la nefasta gestió de RTVV no la pagaren els seus treballadors.

La cronologia dels fets és la següent: Fabra, un any després de tancar RTVV, anuncià que estava disposat a reobrir-la “partint de zero”. L’expressió li féu molt de goig a la Unió de Periodistes Valencians que la feu pròpia i li donà una ampla difusió (minut 2’17”). A continuació, per a reforçar esta postura, començà a pregonar-se que els extreballadors de RTVV eren “uns privilegiats”. I eren privilegiats perquè havien cobrat una bona indemnització. L’altre argument era que els extreballadors no es mereixien tornar perquè, o eren manipuladors o havien consentit la manipulació. I entre una cosa i altra és inevitable recordar la perla de Mònica Oltra dient que els extreballadors deixaren de ser herois des del moment que firmaren l’ERO i cobraren.

REIVINDICANT EL SEGLE XIX

Primer anniversari del tancament de les emissions de RTVV en novembre de 2014, quan Puig i Morera miraven els treballadors a la cara.

Primer aniversari del tancament de les emissions de RTVV en novembre de 2014, quan Ximo Puig i Enric Morera miraven els treballadors a la cara.

Els missatges, explicats de forma més crua i entenedora, volen dir que els extreballadors ja tenen l’estómac prou ple i que ha arribat el moment que deixen el seu lloc a treballadors més famolencs. Estos treballadors més famolencs, entre altres, pensen que haver cobrat 35 dies per any treballat és un privilegi. La qual cosa és tant com dir que la reforma laboral del PP és molt generosa. Que és tant com dir que ells amb menys indemnització s’haurien conformat. Amb este punt de partida, no seria del tot descartable que algun d’ells, en cas d’haver nascut en el segle XIX, hagueren fet una magnífica carrera com a esquirols. Clar que, ben mirat, el tancament de RTVV, en el fons, no fou més que un tancament patronal propi del segle XIX.

ES QUE NO HI HAVIA CALATRAVES A RTVV?

Tots sabem que no manipula qui vol, sinó qui pot, però en el cas de RTVV sembla que manipulaven tots i, si no s’acusa a tots de violar i robar és perquè encara no se’ls ha ocorregut. I si no manipulaven, violaven i robaven segur que eren culpables per no haver impedit la manipulació, les violacions i els robatoris. Els obrers de la construcció estan de sort perquè ningú els culpa a ells de què caiguera el trencadís del Palau de les Arts i tots apunten únicament a Calatrava.

La manipulació no té entitat pròpia, sinó que és el fruit dels sectaris i els mercenaris. I després de veure fins a on han arribat alguns escrivint quatre ratlles, aborrona pensar fins on podrien arribar si treballaren en una televisió.

DE LA HEROÏCITAT AL SALVE’S QUI PUGA

el temps

Titular d’El Temps (12/07/2016), primer manipulat i després canviat sense explicacions.

Les disquisicions de Mònica Oltra sobre la heroïcitat tenen una sèrie de connotacions sobre les quals paga la pena reflexionar. Per a ella no hi ha drets laborals, sinó lluites laborals. Nosaltres pensem que les lluites són imprescindibles per arrancar i consolidar nous drets i que mal aniríem si cada vegada calguera mobilitzar-se per a gaudir-los. Però, posats a parlar d’heroïcitats, no sabem què resulta més heroic, si la constància dels treballadors concentrant-se cada divendres a les portes del Palau de la Generalitat o la constància d’Oltra en menysprear-los i negar-se a negociar amb ells. Ironies de la vida: la lluita pels drets laborals que ens ocupa ara són els que ens escatima ella i li reclamem a ella.

Més greu ens sembla encara que la Vicepresidenta considere que els treballadors perden els seus drets a reclamar des del moment que cobren una indemnització. Els empresaris pensen el mateix que ella, per això defensen l’acomiadament lliure a canvi d’una indemnització. Alguna cosa està fallant estrepitosament quan persones i sectors suposadament progressistes converteixen drets en paper mullat i quan en la seua ideologia perden sentit conceptes com els de solidaritat i empatia mentre avança el “salve’s qui puga”, la hipocresia i la demagògia.

Lectures

  • 790,032 hits

Comments

  1. No extreballador says:

    El que s’ha de fer és no barrejar interessadament conceptes. RTVV es va enfonsar fins que es va tancar. Les injusticies de l’antiga RTVV s’han de reivindicar i s’han de solucionar si es determina que existeixen. D’acord. Ara bé, això no s’ha de confondre smb la nova Corporació, que parteix de zero i no té per què heretar els conflictes d’RTVV. Ningú estarà en contra que els extreballadors tinguen uns acomiadaments legals i justos, indemnitzacions, etc. El problema ve quan interessadament volen solucionar eixe problema amb nous privilegis que afecten negativament la resta de professionals que no van tindre l’oportunitat de treballar a RTVV. Eixe col.lectiu en el que els extreballadors no pensen, perquè només pensen en si mateixos volent acaparar per a si msteixos la gran part dels llocs de treball (recordem que hi ha més extreballadors que treballadors totals tindrà la noca Corporació). Si volen defensar-se que ho facen sense atacar. Tenen un bon currículum, no? Que el defensen com la resta farà. Que reivindiquen tancar bé aquella etapa i si volen participar en aquesta que ho facen en individualment i en igualtat de condicions, perquè al cap i a la fi, per molt que ho pensen o ho hagen pensat durant anys, no són millors que la resta de professionals del sector audiovisual. Si volen ser els bons que actuen com a tal. Mentrestant llàstima cap. Fa temps que la societat ha perdut l’empatia en ells perquè s’ha vist per on van els tirs, i és molt trist. És la meua opinió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Juliol 2016
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny   ag. »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
%d bloggers like this: