Ximo Puig i Mònica Oltra guarden una carta en la màniga per “solucionar” el problema laboral de RTVV. La carta, cas de ser jugada, seria una punyalada per als treballadors de RTVV, però es presentaria en una caixeta tan bonica i embolicada amb un llacet tan delicat que segur que enganyaria uns quants.
La carta amagada no és altra que remar a favor de que l’Audiència Nacional sentencie que l’ERO de RTVV fou improcedent. Vist així, sembla que significaria una clara victòria dels treballadors. La realitat, però, és ben diferent.
Jugadors de cartes, de Caravaggio. Obra de 1595.
LA IMPROCEDÈNCIA ÉS UN MAL NEGOCI
Segons l’actual legislació, la improcedència dóna a l’empresa la potestat de triar a capritx qui es reincorpora i a qui indemnitza (tu sí, tu no…). Els únics que poden triar entre les dos opcions són els membres del Comité d’Empresa. Així que una improcedència únicament implicaria, com a molt (i cas que es reconeguera que RTVV i CVMC són la mateixa empresa), la reincorporació al treball dels membres del Comité d’Empresa que així ho demanaren. La resta de treballadors només aconseguirien una millora en la indemnització que van rebre amb l’acord de l’ERO.
La millora de la indemnització tampoc no seria igual per a tots. Els treballadors dels grups retributius més baixos, que són la majoria, es quedarien pràcticament igual, mentre que els que tenien un major salari eixirien més beneficiats.
AMB LA IMPROCEDÈNCIA, MÉS DIFÍCIL TREBALLAR
La part més negativa de la improcedència seria que alguns dels principals avantatges aconseguits en l’acord de l’ERO desapareixerien. Per exemple, les millores per als majors de 55 anys i la prioritat que dóna la clàusula sisena als extreballadors per a posar en marxa la nova ràdio i televisió públiques. Amb la improcedència només estarien vigents els “beneficis” que dóna la nova llei de RTVV als extreballadors i que es redueixen a alguns mèrits per entrar en la borsa de treball, però sense la prioritat en el treball que marca l’acord de l’ERO.
La improcedència seria per a l’empresa la millor fórmula per començar de zero la ràdio i la televisió. La que més pot agradar al Consell. La que més bé li vindria per a “neutralitzar” els problemes laborals i deixar els treballadors encara més indefensos del que es troben.
Naturalment estem parlant d’una improcedència no pactada. De fet, els representants dels treballadors, una vegada que el Consell diu que no paralitza la liquidació de RTVV SAU, sempre hem plantejat que la millor solució per als problemes laborals seria una improcedència pactada. Però els fets demostren que ni el govern ni l’empresa volen negociar. I qualsevol negociació sobre la base d’una improcedència pactada hauria de prendre com a punt de partida -que no d’arribada- el reconeixement dels drets adquirits a través de l’acord de l’ERO. El contrari seria vendre la possibilitat de treballar per quatre xavos.
LES CARTES DE L’ARROGÀNCIA
Clar que Ximo Puig i Mònica Oltra també podrien pensar a jugar altres cartes: continuar sense complir l’acord de l’ERO encara que l’Audiència Nacional diga que és procedent i no donar feina als treballadors encara que siga declarat nul. Tot menys negociar. Segurament per la cosa eixa de l’arrogància. Per no parlar de la incoherència que suposaria que el Consell pretenguera aprofitar-se dels efectes de la reforma laboral del PP que diuen rebutjar i que els seus diputats i diputades a Madrid han votat derogar. Fes el que dic però no el que faig, o una cosa es predicar y otra dar trigo.
Nosaltres, com sempre, continuarem defensant els drets dels treballadors, oberts a la negociació i disposats a acudir les vegades que calga als tribunals en defensa dels drets que no ens volen reconèixer.
Conseqüentment amb tot l’esmentat no cal dir que la Intersindical, si no es negocien prèviament contrapartides, no defensarà en l’Audiència Nacional la improcedència, sinó únicament la nul·litat. Nosaltres no volem que ens enganyen amb unes llepolies.
intersindicalrtvv.wordpress.com 
Deixa un comentari