16 d’agost: NO ÉS UN ERO, ÉS MOBBING MASSIU CONTRA 1.100 PERSONES

Després de tot el paripé d’una suposada negociació, l’empresa ha presentat a mitja vesprada el que qualifica com “propuesta definitiva” d’ERO. En essència, planteja tirar al carrer 1100 persones (el que representa el 64 % de la plantilla). Els altres 36 % que es quedarien ( 600 persones ) haurien d’acceptar una rebaixa salarial del 15 % i que les seues condicions laborals pel que fa al temps de treball i funcions siguen modificades d’acord a “la realidad del sector”. A més, l’empresa continua reservant-se de manera exclussiva el mànec dels criteris per decidir qui es queda sense treball i qui el conserva. Volen mans lliures per fer i desfer a plaer.

El Comité d’Empresa ja s’ha pronunciat en contra de la proposta de l’empresa. A pesar d’això, continuarem defensant les nostres propostes fins el final. Com sempre hem dit, serem els últims en alçar-nos de la mesa de negociació.

ÚLTIMA HORA (00:00 hores):  L’assemblea d’afiliats i afiliades de la Intersindical a RTVV ha ratificat esta nit per unanimitat el seu rebuig a la proposta empresarial d’ERO que vos detallem a continuació.

PROPOSTA DE L’EMPRESA

1.- Deixar una plantilla final de 600 treballadors (36%), el que suposa desparxar més de 1.100 (64 %). Quedarien distribuïts així:

– 400 llocs de treball segons l’adscripció que fa l’informe PwC

– 13 tècnics per la Unitat mòbil digital TVV

– 14 tècnics en Estudi 3 i 4 TVV

– 16 persones per llançaderes

– 15 persones en un pool de l’àrea tècnica i de producció de TVV – 20 redactors d’informatius (no es concreta si TVV ó RAV) – 12 tècnics en personal, prevenció, analista, operador sistemes, expert servei multimèdia i 5 administratius (no es concreta si TVV ó RAV)

– 120 llocs de treball sense distribució específica “pero a distribuir mayoritariamente en área de Producción y Medios Técnicos y Redacciones”.

2.- Indemnització de 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mensualitats i que en la base reguladora per calcular esta indemnització s’incloga la paga extra suspesa durant 2 anys per acord del govern central.

3.- Dins del Pla d’Acompanyament Social:

a) Complementar la prestació per desocupació amb 500 euros mensuals amb els següents trams d’edat i mesos:

1- De 45/49 anys, durant 6 mesos

2- De 50/57 anys, durant 8 mesos

3- De 58/61 anys, durant 10 mesos

4.- Reducció progressiva de l’estructura de plusos de comandament 5.- Criteris de designació dels treballadors afectats per l’ERO:

a) Asignació al lloc efectiu de treball

b) Titulació específica per al lloc de treball

c) Titulació homologable a dia de hui per al cas dels tècnics que van estudiar imatge i so (actualmente Cicles Formatius Superiors)

d) Prestació efectiva de serveis ens els últims 3 anys

e) No haver tingut períodes d’excedència voluntària o permisos sense sou durant tota la vida laboral del treballador dins RTVV

f) No haver exercit simultàniament una altra activitat laboral aliena a RTVV

g) Capacitació profesional relacionada amb el lloc.

h) Polivalència.

i) Incorporació per oposició. En el cas de l’Ens este serà el primer criteri. En cas de TVV i RAV es manté com a nové i últim. L’empresa sotmet i vincula esta proposta a dos condicions: 1.- Reducció salarial d’un 8 % adicional al 7 % que suposa la suspensió de la paga extraordinària (Rebaixa total d’un 15 % del salari).

2.- Compromís de negociar, a través del Conveni Col.lectiu o per una altra via vàlida en dret, condicions de flexibilitat (temps de treball i funcions) “acordes a la realidad del sector ”.

Ací pots consultar la literalitat  d’esta proposta empresarial d’ERO a RTVV.

I ací està la proposta alternativa del Comité d’Empresa de RTVV.

14 d’agost: “AÇÒ NO ÉS UN ERO, ÉS UNA VENJANÇA MASSIVA”

Com un acordió desafinat. La setena reunió del període legal de “consultes” de l’ERO ha estat marcada per un seguit de propostes i contrapropostes entre sindicats i empresa que il·lustren l’enorme distància que mantenen les dos parts negociadores. El representant de Garrigues ha dit hui que en este ERO “estamos innovando” i des dels sindicats hem contestat que “açò no és un ERO, sinó una venjança massiva”. Cada part interpreta partitures molt diferents.

L’empresa ha començat el dia oferint salvar només 23 persones dels estudis 3 i 4 i la unitat mòbil digital de TVV. A esta xifra cal sumar les 25 persones que la setmana passada ja es van comprometre a recuperar en estos mateixos departaments. A més, ens ha anunciat taxativament que el període de consultes s’acaba divendres que vé, o siga, que la setmana pròxima no hi ha res que negociar segons ells. L’empresa manté que les seues indemnitzacions seran de 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mesos. Sobre els criteris, s’ha mantingut enrocada i s’ha limitat a dir que tindre les oposicions aprovades serien el nové i últim requisit, i que només es tindria en compte en cas d’empat.

CONTRAPROPOSTA DEL COMITÉ

Per la seua part, el Comité d’Empresa ha contraproposat que no s’externalitze cap departament o treball de RTVV que es puga fer internament de manera molt més econòmica que per productores externes. També els hem demanat que l’empresa incloga mesures per reduir l’impacte traumàtic de l’ERO, entre les quals obrir període per baixes voluntàries incentivades a raó de 40 dies per any treballat i reduccions temporals de jornada al 70%.

El Comité d’Empresa també ha lliurat la seua proposta de criteris d’afectació de l’ERO aprovada per àmplia majoria i sense cap vot en contra. La baremació atorga 4 punts a les persones amb oposició i uns altres 4 punts per antiguitat comptades a raó de 0,5 punts cada 30 mesos a partir dels 2,5 anys d’experiència en RTVV. També hem presentat un document de 7 punts on reclamem que s’excloguen de l’ERO (i siguen considerats com la resta de treballadors de RTVV o no disfruten de cap privilegi) determinats grups com directius, treballadors en excedència forçosa, interins, etc… Ací podeu consultar el text.

DIJOUS, CONTRAOFERTA DE L’EMPRESA 

El comité d’Empresa també ha fet una quantificació diferent de les despeses salarials: mentre l’empresa preveu que esta partida puge enguany a 71,9 milions d’euros, els nostres comptes fixen la despesa salarial en 57,7 milions. Amb la diferència podrien salvar-se més de 200 llocs de treball.

Al remat, l’empresa s’ha limitat a dir que dijous que vé, quan ens tornarem a reunir a partir de les 10 del matí, ens farà una nova contraoferta.

Respecte al conflicte d’interessos del representant del despatx Garrigues Abogados que hem posat de manifest hui, el secretari general, Juan Prefaci, ha contestat que RTVV “está totalmente de acuerdo con el planteamiento de Garrigues y tiene pena confianza en Fernando Crespo”.

9 d’agost: “APROVAR UNA OPOSICIÓ ÉS GUANYAR EL DRET A TIRAR-SE A DORMIR”

L’empresa vol tindre les mans lliures a l’hora de seleccionar els treballadors que es queden i per tal d’aconseguir-ho ha presentat uns criteris que li permeten fer el que li dóna la gana. Per a l’empresa, criteris com haver aprovat unes oposicions o l’antiguitat no valen. Encara més: no s’han tallat a l’hora de dir que aprovar unes oposicions equival a guanyar el dret a tirar-se a dormir, segons una frase textual del representant legal de Garrigues. No cal dir que la reunió de hui ha sigut molt tensa.

 NI OPOSICIONS NI ANTIGUITAT

Tots sabem que les oposicions no són un sistema perfecte, però és evident que és el que més s’aproxima als criteris d’igualtat, mèrit i capacitat que han regit la legislació laboral en les últimes dècades en Espanya. La posició de l’empresa és un insult als treballadors que han aprovat les oposicions i als que indirectament ha qualificat de malfeiners. El plantejament de l’empresa va contra l’Estatut dels Treballadors, contra el Conveni Col.lectiu, contra la Constitució espanyola i contra els més elementals principis laborals i d’equitat. L’altre principi que l’empresa pretén ignorar, com hem dit, és el d’antiguitat.

 OBJECTIU: FER LES COSES A DIT

El principal criteri de l’empresa és l’adscripció a un departament, àrea o lloc de treball. Això significa que l’empresa decideix en quin lloc de treball et posa i després et tira fora per estar on estàs. És a dir, fa el que vol. Una vegada sentat este principi, la veritat és que la resta de criteris que proposa tenen poca importància.

Altres criteris que l’empresa ha posat damunt la taula són la titulació, la prestació efectiva de serveis durant els tres últims anys (on estar malalt pot convertir-se en una penalització per al treballador), la trajectòria de la vida laboral (penalitzant aquells treballadors i treballadores que han demanat alguna volta excedències voluntàries o permissos sense sou), la formació relacionada amb el lloc de treball (deixa la responsabilitat en el treballador quan es una obligació de l’empresa formar als empleats per a milllorar la seua adaptació a l’empresa) i la polivalència. En cap cas l’empresa ha volgut dir qui serà l’encarregat d’aplicar estos criteris.

La posició inflexible de l’empresa en matèria de criteris és essencial per al futur d’este ERO i ens col.loca pràcticament a les portes dels tribunals de justícia. Els representants dels treballadors hem posat damunt la taula propostes que considerem objectives i comprovables per cada treballador respecte a ell mateix i respecte als seus companys i que poden ser sostingudes legalment i sindicalment des del principi al final d’un procés al qual encara li queda un llarg camí ja fora de la mesa de negociació. 

 PRÒXIMA PARADA: LA DIVISIÓ

 I com l’empresa té un gran interés a dividir els treballadors, ha deixat caure que igual resulta que les oposicions del personal de l’ens tenen més valor que el de la ràdio i la televisió. Es tracta d’un plantejament que no té cap sentit que no siga el de crear problemes que no existeixen.

HI HA PROPOSTES PER REBAIXAR EL NOMBRE D’AFECTATS, PERÒ CAP AVANÇ EN FERM

D’altra banda, després de molt de tira i arronsa, l’empresa comença a adonar-se’n del que tots ja sabíem: que el model de RTVV que planteja l’informe PwC no té ni viabilitat. Tanmateix, no s’ha produït cap avanç en ferm i els números que estan posant-se damunt de la taula, comparats amb la magnitud de l’ERO, tenen poc d’encoratjadors. Pensem que no té molt de sentit entrar en detalls sobre les mesures que estan plantejant-se ja que no hi ha cap millora segura. Fer-ho serviria més per a embolicar que per a fer un balanç de la negociació que, ara per ara, no pot ser més decebedora. 

7 d’agost: L’EMPRESA S’ENROCA

L’empresa cada vegada demostra menys voluntat de negociar. Hui, el Secretari General, Juan Prefaci, ni ha vingut ni ha donat explicacions de per què no venia. La part social considera que els interlocutors que han quedat, per molta legitimitat que tinguen, no tenen capacitat de negociació. I així s’ha demostrat hui. En la reunió, que ha sigut maratoniana, hem trobat noves vies d’aigua en l’informe PwC i hem parlat, entre altres qüestions, d’externalització de programes i serveis tècnics, d’indemnitzacions, baixes incentivades i prejubilacions. Sense cap èxit.

L’INFORME PwC CONTINUA FENT AIGÜES

Hui, novament, hem criticat l’informe PwC i ho hem fet perquè és la base en la qual se sustenta la major part de l’ERO. En la darrera reunió ja vam posar en relleu que l’informe que van donar al Comité d’Empresa no era el que es va contractar. Hui hem demostrat que l’informe que tenim l’havia fet PwC quan ja no tenia cap relació contractual amb l’empresa, sense cobertura pressupostària i després que Garrigues guanyara el concurs per aplicar l’ERO. És a dir: Garrigues va guanyar el concurs per aplicar l’informe PwC el 29 de febrer del 2012 i resulta que l’informe que ens han donat el va fer PwC entre maig i juny del 2012. Nosaltres pensem que les improvisacions, mancances, contradiccions i faltes de rigor que estem destapant qüestionen greument la posada en marxa de l’ERO i la seua justificació.

 ELS NÚMEROS NO QUADREN

Les nostres discrepàncies amb l’informe PwC també inclouen els càlculs sobre l’estalvi. Segons els seus càlculs, acomiadar 1295 treballadors produirà un estalvi de 54 milions. Nosaltres no compartim estes dades però, a més, hem intentat demostrar a l’empresa que, fins i tot fent els càlculs que fa PwC, l’estalvi seria de 9 milions menys. És el que passa quan els números es fan a burro barra, que es desvien un 16 per cent i es queden tan tranquils. Nosaltres plantegem que si els càlculs s’han fet per dalt, a l’hora de corregir-los cal traduir-ho en una disminució proporcionals del nombre d’acomiadament.

 MOLTA EXTERNALITZACIÓ I CAP AVANÇ EN INDEMNITZACIONS

L’empresa continua encabotada en externalitzar programes i serveis tècnics a pesar de no tindre cap estudi que avale que són més barats que la producció pròpia. Hui hem demanat formalment a l’empresa que justifique amb un estudi comparatiu les seues afirmacions.

Sobre les indemnitzacions: l’empresa assegura que no pagarà més de 20 dies per any amb un tope de 12 mensualitats per les limitacions que imposa l’article 26 de la llei de Pressupostos de la Generalitat de 2012. Amb este càlcul quantifica entre 33 i 34 milions d’euros el cost de les indemnitzacions, atenent a un càlcul mitjà de salaris i antiguitats. Ens ha advertit clarament que si volem els 45 dies que marca el Conveni Col.lectiu haurà de ser a través dels tribunals. “Tot el que superen els 20 dies està fora de la mesa de negociació”.

 NI BAIXES INCENTIVADES, NI PREJUBILACIONS AMB MENYS DE 61 ANYS

L’empresa qüestiona la viabilitat de les suspensions temporals de contractes i la possibilitat de fer un ERO de suspensió. Per a les baixes voluntàries, de moment, l’oferta és únicament de 20 dies a l’any amb màxim de 12 mesos que es podrien millorar a través del Pla d’Acompanyament Social al final de la negociació.

Sobre prejubilacions, les expectatives no són molt millors. L’empresa descarta prejubilacions per sota dels 61 anys oferint únicament entre el 70 i el 75% del sou. 

2 d’agost: PwC S’ESPOLSA RESPONSABILITATS I LES ENDOSA A JARABA. HEM ESTAT 10 HORES JUGANT AL FRONTÓ

PricewaterhouseCoopers (PwC) ha responsabilitzat l’empresa dels criteris i plantejaments utilitzats en el seu informe. Segons han dit els seus representants, foren els directius de RTVV els que van elaborar els criteris a utilitzar als informatius, els que van demanar l’externalització i els que van fixar els acomiadaments. Això explica, entre altres coses, que l’informe emès per PwC, no té res a veure amb els objectius que va fixar el plec de condicions pel qual van cobrar vora 200.000 euros. En poques paraules: el que ha vingut a dir PwC en la reunió de hui és que cada pal aguante la seua vela.

MIRA PER ON, A PwC ARA LI DIUEN JARABA

PwC no vol assumir responsabilitats que no li corresponen. De fet, han dit clarament que, si han escrit en el seu informe que externalitzar és més modern i barat que mantindre la producció pròpia, és únicament perquè l’empresa els ho ha imposat com axioma. També ha sigut la direcció de RTVV la que ha establert totes les premisses en què es basa l’informe, incloent els lamentables plantejaments que es fan per als informatius i que han sigut durament criticats per la Universitat de València.

En el plec de condicions pels quals es va contractar PwC el que se li demanava no era un ERO, sinó un projecte per adequar el model organitzatiu i de gestió de TVV i RAV. Fou la pròpia direcció de RTVV la que el passat mes de maig va demanar a PwC, una vegada ja acabat l’informe pel qual havia sigut contractat, que li fera un vestit a mida per a tirar 1.295 treballadors al carrer. És a dir que l’informe PwC que han rebut els sindicats no és l’informe que es va licitar, sinó el resultat de la comanda que Jaraba va fer fa un parell de mesos.

L’ART DE TRANSFORMAR LA MILLORA DE LA PRODUCCIÓ EN ACOMIADAMENTS

El concurs, que es va adjudicar a PwC establia en la seua memòria de necessitats que es reclamava un pla estratègic per a la modernitzacó dels “processos de gestió, producció i emissió de continguts aprofitant els recursos actualment disponibles. Que té això a veure això amb l’externalització dels programes i els serveis tècnics i l’acomiadament de treballadors que són l’essència de l’informe PwC que ha rebut el Comité d’Empresa?

Especialment lamentable és que la direcció de RTVV no ha tingut cap escrúpol en donar per bons els incompliments reiterats del VIII Conveni Col·lectiu que hi ha a l’informe PwC. En este sentit, cal destacar que estableix categories professionals que no existeixen -ajudant de producció, auxiliar de producció, reporter…- i que barreja i equipara sistemàticament les funcions de diverses categories professionals, posant en el mateix sac guionistes, guionistes-redactors i periodistes-redactors.

L’empresa, a través de PwC, també proposa la demolició del departament tècnic amb l’argument que cal flexibilitzar les necessitats, els costos i les tasques. O siga, treballar a temps parcial, a través de productores, per programes concrets.

En estes circumstàncies, com es pot parlar de rigor quan l’informe no planteja ni els recursos financers que calen per aplicar l’ERO? I és que, com hem dit, al final resulta que a PwC li diuen Jaraba.

LA SANTÍSSIMA TRINITAT AL COMPLET

En la reunió de hui ha estat la Santíssima Trinitat al complet: L’empresa, PwC i Garrigues. Tot i això, no han sabut o volgut donar cap resposta als nostres plantejaments i preguntes. Entre elles algunes tan elementals com el cost que tindrà externalitzar tota la programació de Canal 9. Els hem demostrat de totes les maneres possibles que el projecte de RTVV que plantegen no és viable però s’han fet els sords.

La reunió ha durat 10 hores. Ha sigut com jugar al frontó. Les postures cada vegada estan més allunyades de l’acord i més a prop dels tribunals.

31 de juliol: REBENTEM L’INFORME PwC PER TOTES LES COSTURES

Els arguments que dóna PwC per justificar l’acomiadament de fins a 1295 treballadors són d’una frivolitat feridora. Hui, el responsable de l’informe -no sabem si per problemes personals o pel pànic escènic que li ha produit haver de defensar els despropòsits del seu informe-, no ha assistit a la reunió. Per la seua part, l’empresa Garrigues, que és l’encarregada de gestionar l’ERO, s’ha negat, per segona vegada, a defensar l’informe de PwC argumentant que “no me toca”.

Les nostres crítiques a PwC han sigut reforçades amb un informe elaborat per per la Universitat de València en el qual es denuncia amb contundència la falta de rigor de l’ERO i on adverteix que és inviable des del punt de vista de la qualitat periodística. Este informe, elaborat a iniciativa de la Intersindical Valenciana, ha sigut assumit pel Comité d’Empresa i s’ha adjuntat a l’acta per tal de fonamentar possibles impugnacions.

 LA MAGNITUD DEL DESTARIFO

 Pot semblar una simplificació, però podem assegurar que la base que té PwC per argumentar l’acomiadament de 1295 persones és allargar notícies, repetir-les i augmentar les que fa cada treballador. A partir d’ahí, un parell de regles de tres de l’estil “si tres treballadors fan 9 notícies de 40 segons, quants treballadors podem tirar al carrer si les 9 notícies són de 60 segons? I si a més, en compte de fer 9 notícies, en fan 11? Tot pura mecànica.

Els plantejaments de PwC són un atemptat contra tots els principis informatius tal i com demostra l’informe fet per tres professors de la Universitat de València i paga la pena llegir-lo per comprovar la magnitud del destarifo.

PwC tampoc té cap argument per defensar que la externalització sempre és més barata, un dogma que hem demostrat amb exemples reals que és més fals que una moneda de set euros.

 MOLTES PREGUNTES I CAP RESPOSTA

PwC no s’ha conformat a plantejar un acomiadament partint de fer unes quantes regles de tres, sinó que ha entrat com un elefant en una cristalleria en el nostre Conveni Col.lectiu jugant amb el nostre dret a la negociació col.lectiva i barrejant categories i parlant d’altres que no existeixen. Això per no parlar del fet que se’ns ha negat sistemàticament l’accés a l’informe durant un any en contra del que marca l’Estatut dels Treballadors. PwC també ha donat l’esquena al Consell Valencià de Cultura i a les seues propostes per al foment del valencià.

Els representants dels treballadors hem fet un allau de preguntes per evidenciar les incongruències, llacunes i desficacis de l’infome. Com per exemple, les dades contradictòries, o el fet de demanar la externalització sense quantificar el seu cost , ni el de l’aplicació de l’ERO. Però, com hem dit, ací ningú respon ni es fa responsable de res.

 QUIN DRET TENEN A JUGAR AIXÍ AMB ELS TREBALLADORS?

L’única base per a tirar 1295 persones al carrer és l’informe PwC, però, com estem farts de dir, ningú es responsabilitza de l’informe PwC. Per la seua part, Garrigues, que no assumeix l’informe, resulta que sí està disposat a aplicar els acomiadaments centrant-se, únicament, en les causes econòmiques. L’ERO, segons diu, l’aplica per garantir el futur de l’empresa, però resulta que el futur de l’empresa el marca el contracte-programa i este encara no existeix. Com pot aplicar-se un ERO sense saber què espais i amb quants diners finançarà la Generalitat la futura RTVV? Quin dret tenen a jugar així amb els treballadors?

La pròxima reunió serà dijous. Vindrà PwC?

26 de juliol: SEPARATS MÉS ENLLÀ DE L’INFINIT

 El Comité d’Empresa i la direcció de RTVV no han aconseguit acostar postures a l’hora de determinar si hi ha motius econòmics per a justificar l’ERO. Els representants dels treballadors hem comptat amb l’assessorament de dos economistes mentre que la veu de l’empresa l’han duta els advocats de Garrigues. El principal punt de discrepància és que les causes de l’actual situació els importa un rave als que ens volen tirar al carrer. Així, serà difícil que ens venguen cap cabra.

UNS AL CARRER I ALTRES A GUANYAR DINERS

 Garrigues pretén que ha realitzat una anàlisi imparcial sobre la situació econòmica de l’empresa, però és evident que es tracta d’un informe de part completament esbiaixat. Per a nosaltres no té sentit parlar de pèrdues econòmiques sistemàtiques o persistents, quan RTVV no es va crear per guanyar diners, sinó per oferir un servei públic. En este sentit no podem admetre que es parle d’una situació sobrevinguda. El més estrambòtic de tot és que Garrigues intenta pontificar sobre els plantejaments econòmics de la futura RTVV quan encara no ha sigut aprovat el contracte-programa que és on es concretarà la seua viabilitat. Això per no parlar del seu convenciment que externalitzar servicis abarateix costos, un axioma que res te a veure amb la realitat. La millor prova és que si algú opta per quedar-se amb algun dels serveis que s’externatlitzen només pot ser perquè pot guanyar diners.

 ELS PROFESSIONALS DE L’AUTOBÚS

Més greu encara és que Garrigues, en base a una suposada professionalitat, es negue en redó a parlar de les causes que ens han dut a l’actual deriva econòmica. Per als seus advocats no existeix Gürtel, ni la visita del Papa, ni la gestió funesta dels directius. A ells no els importa que RTVV no està arruïnada, sinó saquejada. Únicament els interessa que el balanç de despeses i ingressos no quadra, sense interessar-los el per què. D’ahí a culpar els treballadors de la situació i enviar-los al carrer, només n’hi ha un pas.

Li ho hem explicat a Garrigues amb un exemple i no han dit que no: El seu plantejament és com si el revisor d’un autobús et furta la cartera i a continuació et demana que li ensenyes el bitllet.

– Tu li dius, “escolte que acaba de furtar-me la cartera i s’ha quedat amb els diners i el bitllet”.

– I ell et contesta: “mire vosté, a mi no m’interessa si li han furtat la cartera, la meua obligació es demanar-li el bitllet i si no el té, se’n baixa en la pròxima parada”.

– “Però si és vosté qui m’ha furtat la cartera!”.

– “Que na, que el bitllet o se’n baixa”.

Doncs bé, el que demana Garrigues és que la víctima del robatori se’n baixe en la següent parada i es quede atònit en mig del carrer, sense cartera i sense autobús. De fet, la cartera ja ens l’han furtada, ara el que volen és que ens baixem de l’autobús i ens quedem sense faena.

 I ARA, QUÈ?

Doncs ara, el que farem és presentar les nostres al.legacions per escrit perquè consten en acta per tal de carregar-nos de raó si l’ERO finalment acaba en els tribunals.

En la pròxima reunió, que es farà dimarts, parlarem de les suposades causes productives, tècniques i organitzatives que, segons l’esperpèntic informe PwC també justifiquen l’ERO. Els esperem amb l’escopeta carregada i amb una magnífica sorpresa.

Per cert, l’empresa ha començat a lliurar-nos la documentació que li hem demanat. De moment, ja ens ha reconegut que no té feta la catalogació de llocs de treball. La primera en la frente.

Desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
%d bloggers like this: