TESTIMONIS EN EL JUÍ DE L’ERO: LA BANDA DE L’EMPASTRE

Als treballadors ens ha vingut molt bé portar alguns testimonis a l’hora d’apuntalar les nostres demandes col.lectives contra l’ERO. I de pas hem pogut veure una Rosa Vidal descol.locada, un López Jaraba pusil.lànime, un Alejandro Reig convertit en una caricatura d’ell mateix i un Juan Prefaci amb la sensibilitat d’una rajola. També hem tingut ocasió de veure que darrere de les corbates dels representants de Garrigues només hi havia fum i prepotència. Amb este espart s’ha fet el cabàs de l’empastre que portem entre mans.

ROSA VIDAL: LA CORONELA NO TÉ QUI LI ESCRIGA

imagen93433pSi alguna cosa ha deixat en evidència el juí de l’ERO ha sigut la soledat en què es troba la Directora General de RTVV, Rosa Vidal, des que va arribar a la casa. “Ningú em va rebre, vaig ser jo qui vaig buscar la meua secretària” ha relatat. Abans ja s’havia queixat en privat que ni Juan Prefaci ni Luís Redondo estaven a la porta principal el dimarts 4 d’abril quan va arribar a Burjassot. I el més greu: ningú li feu el relleu en condicions. Per no tindre, ni tan sols li van deixar l’informe PWC en les seues diverses versions.

Així les coses, el mantra que més voltes ha repetit Rosa Vidal és que es va limitar a executar l’ERO que altres directors generals havien encetat. El criteri de rescatar locutors de Ràdio 9 “no estava a l’escrit de l’expedient”, la qual cosa ha ajudat al Fiscal i als sindicats a reclamar la nul·litat.

JARABA : HA SIGUT LA GENERALITAT. A MI QUE M’ESCARBEN

jaraba-tsj--647x300Jaraba ha reconegut que este ERO és fruit d’un encàrrec polític i que va ser Presidència la que va prendre la decisió de fer un pla de reestructuració molt agressiu. Segons ell, no hi havia marge de negociació perquè les directrius estaven clares.

Reconeix que a Ràdio 9 va introduir nous criteris, que ell anomena “factors correctors”, per desafectar treballadors inicialment afectats i que segons afirma són “voces señeras”. El representant de Garrigues, va perdre una bona ocasió de callar-se i va rematar la seua defensa afirmant que tirar-los seria com tirar Matías Prats.

Preguntat per què no van existir desafectacions en l’ENS va dir que “en ser el primer criteri el haver aprovat les oposicions, era més difícil canviar les llistes”. Tota una declaració de principis.

La seua vinculació amb l’empresa era tan estreta que no ha sabut dir si hi havia pla d’Igualtat (es va aprovar i consensuar entre sindicats i empresa en 2010).

ALEJANDRO REIG: PASABA POR ALLI, HABÍA UN BOLÍGRAFO CERCA Y NO LO PUDE RESISTIR

el-boligrafo-bic_1_889589-1-copiaEntre el 14-12-12 i el 20-3-2013 Alejandro Reig va signar els acomiadaments de TVV. Va nomenar una nova comissió baremadora i va signar les llistes de treballadors afectats però, prèviament, l’equip directiu li va demanar que desafectara “per criteris operatius” a “alguns personatges”.

Quan va marxar, Reig havia signat unes 700 cartes d’acomiadament, però no ho recorda perquè el document no indicava la causa concreta de cada comiat.

Als seus 65 anys, edat de jubilació, reconeix que no sap res de televisió i que feia allò que li manava l’equip directiu que es va trobar en la casa. També va explicar que li va costar entendre l’estudi PwC perquè era molt complicat, encara que de les seues entranyes eixien centenars de comiats. Es va oferir per avançar en l’externalització oferint-li a Rosa Vidal avançar el concurs dels plecs….però Rosa Vidal encara no havia estat nomenada Directora General.

JUAN PREFACI, UN CAS COM UN CABÀS

IMG-20131023-WA0000L’ ex secretari general de RTVV s’ha exhibit com un expert en repartir responsabilitats: Jaraba establia el límit de la negociació. Jaraba va desafectar perquè podia. Reig va desafectar treballadors de la TVV. Màxim representant de l’empresa en les negociacions, no dubtà a dir que “ens demanaren un muntó de papers. L’empresa va entregar uns i altres no”. Sobre quina informació es va baremar assegura que la que apareixia en la I.P. després d’omplir el formulari. Segons ell, si el treballador no aportava res, es considerava que donava per bo el que tenia l’empresa. També ha reconegut que hi havia “algun cas” de guionistes treballant de periodistes. Si, un cas com un cabàs.

GARRIGUES: MOLT FLUIXET. MOLTES GRÀCIES

En el juí s’ha constatat també que Garrigues va fer una prepotent negociació de l’ERO i que ara no ha exercit la millor de les defenses possibles. Com a exemple, la prova testifical que ha proposat s’ha reduït a un perit que ni tant sols ha sigut capaç de concretar el mes i any en el qual va fer l’informe de part que signava, la qual cosa fa dubtar de la seua perícia i credibilitat. 

Per si fora poc, el representant de Garrigues, Fernando Champion, va criticar els sindicats per no cridar a declarar al perit autor de l’informe PWC, José Antonio Ortega. “El pobre ha estado todo el día esperando que le llamaran”. Però, home de Déu, si eres tú que havia d’haver-lo cridat a declarar! Si eres tu qui se suposa que havies de tindre interès en apuntalar la base de l’ERO que nosaltres acabàvem de triturar! 

EL REPRESENTANT DE GARRIGUES EN L’ERO: L’HOME QUE SAP MÉS DEL QUE APARENTA

L’empresa i Garrigues continuen encabotats a externalitzar tots els programes sense saber el cost que va a tindre i sense parar-se a avaluar si són més cars a més barats que els de producció pròpia. El cas és que el representant de Garrigues té motius per a saber-ho, ja que té interessos personals i familiars en el sector audiovisual. Una altra cosa és que el fet de tindre eixos interessos plantege alguns interrogants sobre el rigor del seu treball. Estaria bé que la direcció de RTVV ens aclarira què sap al respecte.

PRODUCCIONES ALFRESCO

Producciones Alfresco S.L. té com objecte social la “promoció, disseny, organtzació, realització, execució i divulgació de produccions audiovisuals. L’assistència, assessorament, organització i execució en matèria d’imatge, de relacions públiques i publicitat”. En els seus òrgans directius es troba com a conseller Fernando Crespo Champion, el representant de Garrigues en la negociació de l’ERO. El conseller delegat és el seu germà Alejandro Crespo Champion i el president de l’empresa és Jacobo Ferrer Alós.

L’empresa, que en estos moments continua activa com hem pogut comprovar en el Registre Mercantil, es va inscriure el 2002 justament quan es plantejava la imminent privatització de RTVV.

HI HA MOTIUS PER QÜESTIONAR EL RIGOR DE GARRIGUES?

Resulta cridaner que Fernando Crespo realitze insistentment declaracions sobre el seu desconeixement del sector audiovisual en les reunions de l’ERO. Segurament sap més del que reconeix i això no és una qüestió anecdòtica. Sobretot quan un dels elements claus de la negociació és esbrinar si la producció pròpia és més cara o més barata que l’externalitzada.

Darrerament, el Comité d’Empresa ha aportat unes dades en les quals hem comparat programes de producció pròpia com “Guamipi” “Sona la Banda” i “De Temporada” amb altres semblants de producció delegada com “El poble del costat” i “Gormandia” que conclouen que els que es fan a la casa són un 40% més barats.

Hem preguntat constantment a l’empresa i al representant de Garrigues, quants diners li costarà al contribuent l’externalització que es planteja. No ho han calculat. També els hem demanat que facen un estudi econòmic comparatiu dels programes de producció pròpia i externa que s’emeten actualment a TVV. Tampoc l’han fet. Ara, la qüestió, és saber el rigor que tindrà l’avaluació de Garrigues després de saber el que sabem.

FICCIONARI: FICCIÓ I REALITAT

Un dels exemples que demostren que privatitzar tota la programació és un desficaci ha sigut el cas de ‘Sense Filtre’, el programa setmanal de cine de producció pròpia que es va fer fins el 2008. En eixe moment es va ‘externalitzar’, encomanant-li a la productora Medusa que fera ‘Ficcionari’, un format similar, però prou més car. No només més car: Medusa utilitzava el nostre arxiu i les nostres cabines per a fer còpies del material que necessitava perquè les distribuïdores de cine envien les imatges de promoció de les pel.lícules (trailers, entrevistes…) a Canal 9 i no a cap productora.

Quan vam posar este exemple en una de les reunions que tenim sobre l’ERO, Fernando Crespo ens va escoltar amb molta atenció, però no va fer cap comentari. Segurament perquè la història li resultava familiar, ja que el primer realitzador de Ficcionari era el seu germà.

2 d’agost: PwC S’ESPOLSA RESPONSABILITATS I LES ENDOSA A JARABA. HEM ESTAT 10 HORES JUGANT AL FRONTÓ

PricewaterhouseCoopers (PwC) ha responsabilitzat l’empresa dels criteris i plantejaments utilitzats en el seu informe. Segons han dit els seus representants, foren els directius de RTVV els que van elaborar els criteris a utilitzar als informatius, els que van demanar l’externalització i els que van fixar els acomiadaments. Això explica, entre altres coses, que l’informe emès per PwC, no té res a veure amb els objectius que va fixar el plec de condicions pel qual van cobrar vora 200.000 euros. En poques paraules: el que ha vingut a dir PwC en la reunió de hui és que cada pal aguante la seua vela.

MIRA PER ON, A PwC ARA LI DIUEN JARABA

PwC no vol assumir responsabilitats que no li corresponen. De fet, han dit clarament que, si han escrit en el seu informe que externalitzar és més modern i barat que mantindre la producció pròpia, és únicament perquè l’empresa els ho ha imposat com axioma. També ha sigut la direcció de RTVV la que ha establert totes les premisses en què es basa l’informe, incloent els lamentables plantejaments que es fan per als informatius i que han sigut durament criticats per la Universitat de València.

En el plec de condicions pels quals es va contractar PwC el que se li demanava no era un ERO, sinó un projecte per adequar el model organitzatiu i de gestió de TVV i RAV. Fou la pròpia direcció de RTVV la que el passat mes de maig va demanar a PwC, una vegada ja acabat l’informe pel qual havia sigut contractat, que li fera un vestit a mida per a tirar 1.295 treballadors al carrer. És a dir que l’informe PwC que han rebut els sindicats no és l’informe que es va licitar, sinó el resultat de la comanda que Jaraba va fer fa un parell de mesos.

L’ART DE TRANSFORMAR LA MILLORA DE LA PRODUCCIÓ EN ACOMIADAMENTS

El concurs, que es va adjudicar a PwC establia en la seua memòria de necessitats que es reclamava un pla estratègic per a la modernitzacó dels “processos de gestió, producció i emissió de continguts aprofitant els recursos actualment disponibles. Que té això a veure això amb l’externalització dels programes i els serveis tècnics i l’acomiadament de treballadors que són l’essència de l’informe PwC que ha rebut el Comité d’Empresa?

Especialment lamentable és que la direcció de RTVV no ha tingut cap escrúpol en donar per bons els incompliments reiterats del VIII Conveni Col·lectiu que hi ha a l’informe PwC. En este sentit, cal destacar que estableix categories professionals que no existeixen -ajudant de producció, auxiliar de producció, reporter…- i que barreja i equipara sistemàticament les funcions de diverses categories professionals, posant en el mateix sac guionistes, guionistes-redactors i periodistes-redactors.

L’empresa, a través de PwC, també proposa la demolició del departament tècnic amb l’argument que cal flexibilitzar les necessitats, els costos i les tasques. O siga, treballar a temps parcial, a través de productores, per programes concrets.

En estes circumstàncies, com es pot parlar de rigor quan l’informe no planteja ni els recursos financers que calen per aplicar l’ERO? I és que, com hem dit, al final resulta que a PwC li diuen Jaraba.

LA SANTÍSSIMA TRINITAT AL COMPLET

En la reunió de hui ha estat la Santíssima Trinitat al complet: L’empresa, PwC i Garrigues. Tot i això, no han sabut o volgut donar cap resposta als nostres plantejaments i preguntes. Entre elles algunes tan elementals com el cost que tindrà externalitzar tota la programació de Canal 9. Els hem demostrat de totes les maneres possibles que el projecte de RTVV que plantegen no és viable però s’han fet els sords.

La reunió ha durat 10 hores. Ha sigut com jugar al frontó. Les postures cada vegada estan més allunyades de l’acord i més a prop dels tribunals.

26 de juliol: SEPARATS MÉS ENLLÀ DE L’INFINIT

 El Comité d’Empresa i la direcció de RTVV no han aconseguit acostar postures a l’hora de determinar si hi ha motius econòmics per a justificar l’ERO. Els representants dels treballadors hem comptat amb l’assessorament de dos economistes mentre que la veu de l’empresa l’han duta els advocats de Garrigues. El principal punt de discrepància és que les causes de l’actual situació els importa un rave als que ens volen tirar al carrer. Així, serà difícil que ens venguen cap cabra.

UNS AL CARRER I ALTRES A GUANYAR DINERS

 Garrigues pretén que ha realitzat una anàlisi imparcial sobre la situació econòmica de l’empresa, però és evident que es tracta d’un informe de part completament esbiaixat. Per a nosaltres no té sentit parlar de pèrdues econòmiques sistemàtiques o persistents, quan RTVV no es va crear per guanyar diners, sinó per oferir un servei públic. En este sentit no podem admetre que es parle d’una situació sobrevinguda. El més estrambòtic de tot és que Garrigues intenta pontificar sobre els plantejaments econòmics de la futura RTVV quan encara no ha sigut aprovat el contracte-programa que és on es concretarà la seua viabilitat. Això per no parlar del seu convenciment que externalitzar servicis abarateix costos, un axioma que res te a veure amb la realitat. La millor prova és que si algú opta per quedar-se amb algun dels serveis que s’externatlitzen només pot ser perquè pot guanyar diners.

 ELS PROFESSIONALS DE L’AUTOBÚS

Més greu encara és que Garrigues, en base a una suposada professionalitat, es negue en redó a parlar de les causes que ens han dut a l’actual deriva econòmica. Per als seus advocats no existeix Gürtel, ni la visita del Papa, ni la gestió funesta dels directius. A ells no els importa que RTVV no està arruïnada, sinó saquejada. Únicament els interessa que el balanç de despeses i ingressos no quadra, sense interessar-los el per què. D’ahí a culpar els treballadors de la situació i enviar-los al carrer, només n’hi ha un pas.

Li ho hem explicat a Garrigues amb un exemple i no han dit que no: El seu plantejament és com si el revisor d’un autobús et furta la cartera i a continuació et demana que li ensenyes el bitllet.

– Tu li dius, “escolte que acaba de furtar-me la cartera i s’ha quedat amb els diners i el bitllet”.

– I ell et contesta: “mire vosté, a mi no m’interessa si li han furtat la cartera, la meua obligació es demanar-li el bitllet i si no el té, se’n baixa en la pròxima parada”.

– “Però si és vosté qui m’ha furtat la cartera!”.

– “Que na, que el bitllet o se’n baixa”.

Doncs bé, el que demana Garrigues és que la víctima del robatori se’n baixe en la següent parada i es quede atònit en mig del carrer, sense cartera i sense autobús. De fet, la cartera ja ens l’han furtada, ara el que volen és que ens baixem de l’autobús i ens quedem sense faena.

 I ARA, QUÈ?

Doncs ara, el que farem és presentar les nostres al.legacions per escrit perquè consten en acta per tal de carregar-nos de raó si l’ERO finalment acaba en els tribunals.

En la pròxima reunió, que es farà dimarts, parlarem de les suposades causes productives, tècniques i organitzatives que, segons l’esperpèntic informe PwC també justifiquen l’ERO. Els esperem amb l’escopeta carregada i amb una magnífica sorpresa.

Per cert, l’empresa ha començat a lliurar-nos la documentació que li hem demanat. De moment, ja ens ha reconegut que no té feta la catalogació de llocs de treball. La primera en la frente.

24 juliol: LA INSUPORTABLE INCONSISTÈNCIA D’UN ERO

 La primera reunió de l’ERO ha servit per posar en evidència la inconsistència dels arguments de Garrigues i  PricewaterhouseCoopers (PwC) per acomiadar vora 1.300 treballadors. El representant de Garrigues ha culpat els treballadors de l’actual situació econòmica en negar-se a considerar els efectes que ha tingut la pèssima gestió de la direcció de l’empresa. Per la seua banda, el representant de PwC ha sigut incapaç de defensar l’informe que ells mateixos han fet. Cap dels dos ha pogut dir quant costarà l’externalització de serveis que plantegen ni el cost d’aplicar l’ERO.

La bona notícia és que tots els sindicats hem actuat en bloc a l’hora de criticar els plantejaments que han fet Garrigues i PwC. En acabar la reunió hem reclamat una desena de documents perquè, tot i haver-nos donat més de 2.000 folis, ens falta informació clau sobre qui és qui en esta empresa, on està , des de quan i on treballa.

UNS ROBEN I ALTRES PAGUEM

Que la situació econòmica de l’empresa està mal ja ho sabem tots. El problema és que Garrigues no entén què significa ser un servei públic i, a més, s’entesta en voler fer pagar els treballadors, i únicament als treballadors, l’actual situació. No som nosaltres els que hem robat ni els que haurem de donar explicacions en l’Audiència Nacional de les nostres malifetes. Tampoc som nosaltres els que cobrem 600.000 euros per fer tres publireportatges per al PP com el senyor Quintela.

ELS BOLLICAOS DE PRICEWATERHOUSECOOPERS

Si Garrigues s’ha encarregat d’afirmar que les coses estan mal, PwC s’ha encarregat hui de dir com es pot augmentar la productivitat que és tant com dir quants treballadors pot estalviar-se l’empresa. Els seus suggeriments són autèntics destarifos que ratllen l’esperpent. Passen per duplicar la durada de les notícies, per repetir les mateixes notícies en diferents informatius, que la ràdio no cobrisca rodes de premsa a l’espera que la tele li envie l’àudio i d’augmentar el nombre de notícies per treballador com qui fabrica bollicaos.

Els treballadors de programes van al carrer perquè el seus continguts s’externalitzen. Però resulta que ni Garrigues ni PwC han sabut dir el que costarà externalitzar ni el que costarà aplicar l’ERO. I tot això sense saber tampoc el contingut del contracte-programa que és el que ha de dissenyar el model de RTVV que reclama la nova llei.

Com s’atreveixen a vendre les bondats d’una cosa que no saben el que val ? On està escrit que externalitzar resulta més barat ?

ENS ENGANYEN I JUGUEN AMB NOSALTRES I AMB EL CONVENI

PwC reconeix en el seu informe que no té dades per calcular el cost de l’externalització, però alhora va donar al Consell d’Administració de RTVV un treball on sí el calcula. I amb això ens ha enganyat a nosaltres en amagar-nos informació i ha enganyat al Consell d’Administració amb un document que de tan inconsistent és quasi una broma.

Del treball de PwC es pot dir de tot menys que és seriós: hi ha una muntonada d’errades, juga amb les categories laborals com si foren cromos i transgredeix a consciència el Conveni Col.lectiu.

ACÍ NINGÚ NO ES RESPONSABILITZA DE RES

La gestació de l’ERO és la història d’un despropòsit. PwC diu al principi del seu informe que la única informació que té és la que li ha passat la direcció de l’empresa i que “no ha realizado verificación alguna en cuanto a la exactitud o veracidad de dicha información y por tanto no asume ninguna responsabilidad relacionada con la misma”. Després, Garrigues diu que tot el que planteja en el seu informe sobre les causes organitzatives, productives i tècniques que justifiquen l’ERO ho ha fet en base als estudis i l’informe de PwC. D’esta manera, Garrigues li passa les responsabilitats a PwC.

Segurament, una bona part de les pífies que conté l’informe PwC es deuen a que li han preguntat a alguns jefecillos il.lustrats que tenim en la tele i en la ràdio que no saben fer la o amb un canut. Si hagueren preguntat als que treballem, almenys sabrien que “fer nevera” no és igual que “fer congelador”, com diu l’informe PwC.

Ací ningú no es responsabilitza de res. I estos són els professionals ?

OBLIGUEM GARRIGUES A QUE ENS ESCOLTE

Els treballadors de RTVV hem obligat Garrigues a escoltar-nos a través dels 6 membres del Comitè d’Empresa que han aconseguit pujar al seu despatx. Els hem dit que la seua actuació no pot ser neutral i que no poden amagar les seues responsabilitats sota el paraigües de la professionalitat. Els hem demanat mesures alternatives per millorar la rendibilitat de RTVV, que negocien amb els treballadors un pacte de futur i rendibilitat i que no obvien els responsables del saqueig que hem patit a l’hora d’avaluar l’actual situació. Mentre, els treballadors ens hem concentrat a les portes del despatx per manifestar la nostra protesta contra l’ERO i hem repartit als vianants les nostres reivindicacions.

Membres del Comité d’Empresa han entrat en les oficines de Garrigues i, després d’una tensa conversa en què se’ns ha convidat reiteradament a abandonar les instal.lacions i la nostra negativa a fer-ho, un dels socis de la firma s’ha reunit amb sis membres del màxim òrgan de representació dels treballadors. En el transcurs de la conversa, els membres del Comité d’Empresa hem lliurat un comunicat en què expliquem que nosaltres no som els culpables de la situació que es viu en RTVV, demanem que es depuren responsabilitats penals i polítiques entre els directius i sol.licitem que es busquen solucions alternatives que no passen per comiats. També hem demanat una entrevista fomal amb els advocats encarregats de fer l’ERO.

GARRIGUES ES COMPROMET A INFORMAR-NOS

 El soci de Garrigues amb el qual ens hem entrevistat s’ha compromés a informar als responsables de l’àrea laboral de les nostres reivindicacions i la nostra voluntat de disposar d’informació (l’informe Price-Waterhouse, els terminis que es barallen per executar l’ERO….) així com d’oferir alternatives que garantisquen la viabilitat de RTVV. També hem explicat que cap responsable polític i laboral de la nostra empresa ens dóna explicacions i que s’està menyspreant els treballadors i els seus representants i se’ns neguen els drets que legítimament ens corresponen.  

Ramón Trénor Galindo, el soci de Garrigues Abogados que ha hagut de reunir-se amb els membres del Comité d'Empresa de RTVV.

QUE COMENCEN A ACOSTUMAR-SE

El diàleg ha sigut clar i dur, però correcte i s’ha desenrotllat en un ambient més calmat que en l’entrada. El representant de Garrigues que s’ha reunit amb nosaltres ens ha reconegut que no estan acostumats a tindre este tipus de visites i que el fet de rebre’ns en el despatx li comportaria problemes. De fet, el seu telèfon no parava de sonar per preguntar si cridaven la policia. En acabar la reunió, que ha durat més de vint minuts, i entre la tensió visible dels treballadors de la firma d’advocats, la policia ens esperava a la porta.

 Treballadors de l’Empresa Municipal de Transports de València (EMT) i del Sindicat d’Estudiants ens han manifestat el seu suport.

 

ELS TREBALLADORS DE GARRIGUES TAMBÉ TENEN COSES A DIR

Les empreses encarregades de dur a terme un ERO no són mai neutrals ni innocents per molt que vullguen camuflar la seua actuació amb el paraigües de la professionalitat. Es pot ser professional de moltes maneres. Això és el que anem a dir als treballadors de Garrigues, l’empresa encarregada d’aplicar l’ERO  a RTVV, en la concentració que ha convocat el Comité d’Empresa  este dijous davant la seu d’este gabinet d’advocats. 

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha ordenat que s’execute un ERO a RTVV que pot deixar en el carrer a més de 1.000 treballadors

Per dur a terme l’ERO, l’empresa Price-Waterhouse ha redactat un informe on fixa quin ha de ser el nou model organitzatiu i de gestió de RTVV. Ara, amb  eixe patró, la consultora Garrigues, vol fer-nos un trage nou, on deixa en el carrer a centenars de tècnics , administratius, periodistes, guionistes, lingüistes, documentalistes, tècnics electrònics, etc.

En tot este procés intervindran advocats de Dret Laboral i Dret públic; economistes, comptables i especialistes  en estadística matemàtica aplicada a l’economia empresarial. A eixa potent maquinària jurídica i econòmica se li ha encomanat que, a l’empara de la reforma laboral, acomiaden el màxim nombre de gent amb el menor cost econòmic  possible.

Els treballadors de RTVV exigim als equips de Garrigues que,  abans de fixar una xifra definitiva de comiats, despleguen els seus coneixements per a:

  1. Estudiar mesures alternatives per millorar la rendibilitat de RTVV.
  2. Negociar amb els treballadors un pacte de futur i productivitat.
  3. Auditar RTVV, amb l’objectiu de determinar quins són els responsables del saqueig de RTVV, de l’endeutament, dels sobrecostos i dels forats que s’han succeït durant estos anys.

Els demanem que apliquen els conceptes d’ètica empresarial que tant pregonen, que busquen solucions amb el menor cost social possible i que no siguen corresponsables d’una operació de maquillatge que té com a objectius últims:

  1. Acabar amb la ràdio i la televisió públiques.
  2. Descarregar de qualsevol responsabilitat els anteriors equips directius a canvi de fer pagar el plats trencats als treballadors, com si nosaltres fórem els responsables de la pèssima situació.
  3. Reduir a una mínima expressió l’ús del valencià.

RTVV I GARRIGUES FORMALITZEN EL CONTRACTE PER A L’EXECUCIÓ DE L’ERO

Hui, 3 d’abril, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ha publicat la firma del contracte entre RTVV i la firma d’advocats Garrigues per a la realització de l’ERO, que es va firmar divendres passat i que s’ha fet públic al DOCV amb data 3 d’abril.

El pressupost final del contracte entre RTVV i Garrigues és, segons el Diari Oficial, de 147.500 euros i l’objectiu final del contracte és “la preparació, negociació i execució de les mesures laborals necessàries per a garantir la viabilitat de RTVV”.

El contracte, que porta la firma del director general José López Jaraba, s’ha adjudicat a Garrigues, segons el DOCV, per ser l’oferta econòmicament més avantatjosa en funció dels criteris d’adjudicació. 

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
%d bloggers like this: