7 d’agost: L’EMPRESA S’ENROCA

L’empresa cada vegada demostra menys voluntat de negociar. Hui, el Secretari General, Juan Prefaci, ni ha vingut ni ha donat explicacions de per què no venia. La part social considera que els interlocutors que han quedat, per molta legitimitat que tinguen, no tenen capacitat de negociació. I així s’ha demostrat hui. En la reunió, que ha sigut maratoniana, hem trobat noves vies d’aigua en l’informe PwC i hem parlat, entre altres qüestions, d’externalització de programes i serveis tècnics, d’indemnitzacions, baixes incentivades i prejubilacions. Sense cap èxit.

L’INFORME PwC CONTINUA FENT AIGÜES

Hui, novament, hem criticat l’informe PwC i ho hem fet perquè és la base en la qual se sustenta la major part de l’ERO. En la darrera reunió ja vam posar en relleu que l’informe que van donar al Comité d’Empresa no era el que es va contractar. Hui hem demostrat que l’informe que tenim l’havia fet PwC quan ja no tenia cap relació contractual amb l’empresa, sense cobertura pressupostària i després que Garrigues guanyara el concurs per aplicar l’ERO. És a dir: Garrigues va guanyar el concurs per aplicar l’informe PwC el 29 de febrer del 2012 i resulta que l’informe que ens han donat el va fer PwC entre maig i juny del 2012. Nosaltres pensem que les improvisacions, mancances, contradiccions i faltes de rigor que estem destapant qüestionen greument la posada en marxa de l’ERO i la seua justificació.

 ELS NÚMEROS NO QUADREN

Les nostres discrepàncies amb l’informe PwC també inclouen els càlculs sobre l’estalvi. Segons els seus càlculs, acomiadar 1295 treballadors produirà un estalvi de 54 milions. Nosaltres no compartim estes dades però, a més, hem intentat demostrar a l’empresa que, fins i tot fent els càlculs que fa PwC, l’estalvi seria de 9 milions menys. És el que passa quan els números es fan a burro barra, que es desvien un 16 per cent i es queden tan tranquils. Nosaltres plantegem que si els càlculs s’han fet per dalt, a l’hora de corregir-los cal traduir-ho en una disminució proporcionals del nombre d’acomiadament.

 MOLTA EXTERNALITZACIÓ I CAP AVANÇ EN INDEMNITZACIONS

L’empresa continua encabotada en externalitzar programes i serveis tècnics a pesar de no tindre cap estudi que avale que són més barats que la producció pròpia. Hui hem demanat formalment a l’empresa que justifique amb un estudi comparatiu les seues afirmacions.

Sobre les indemnitzacions: l’empresa assegura que no pagarà més de 20 dies per any amb un tope de 12 mensualitats per les limitacions que imposa l’article 26 de la llei de Pressupostos de la Generalitat de 2012. Amb este càlcul quantifica entre 33 i 34 milions d’euros el cost de les indemnitzacions, atenent a un càlcul mitjà de salaris i antiguitats. Ens ha advertit clarament que si volem els 45 dies que marca el Conveni Col.lectiu haurà de ser a través dels tribunals. “Tot el que superen els 20 dies està fora de la mesa de negociació”.

 NI BAIXES INCENTIVADES, NI PREJUBILACIONS AMB MENYS DE 61 ANYS

L’empresa qüestiona la viabilitat de les suspensions temporals de contractes i la possibilitat de fer un ERO de suspensió. Per a les baixes voluntàries, de moment, l’oferta és únicament de 20 dies a l’any amb màxim de 12 mesos que es podrien millorar a través del Pla d’Acompanyament Social al final de la negociació.

Sobre prejubilacions, les expectatives no són molt millors. L’empresa descarta prejubilacions per sota dels 61 anys oferint únicament entre el 70 i el 75% del sou. 

L’EXTERNALITZACIÓ I LA CASPA INFORMATIVA SÓN COLLITA PRÒPIA. EN QUINES MANS HEM CAIGUT, SENYOR !

L’informe PwC que ha servit de base per a justificar l’ERO de RTVV s’ha demostrat que és pura pornografia laboral. Es parla d’unes externalitzacions de programes i serveis tècnics que no es justifiquen i d’un redimensionament dels informatius que es basen en les teories més ràncies i absurdes mai no escoltades. De fet, és possible que s’estudien en un grapat d’universitats per explicar als alumnes el que no s’ha de fer.

La novetat de la darrera reunió va ser que PwC no es va responsabilitzar de cap de les qüestions que hem criticat. L’externalització i la caspa informativa són collita pròpia de la direcció de RTVV. També ha servit perque PwC i l’empresa reconegueren que la contractació de l’informe obri moltes sospites i deixa molts interrogants sense contestar. Vos convidem a completar la informació que hem donat amb un repàs a algunes de les preguntes i respostes que ens donaren en la última reunió. En quines mans hem caigut, senyor !

Ha complit PwC l’encàrrec que li van fer i pel qual va cobrar vora 200.000 euros?: És evident que no perquè no ha fet el que li exigia el plec de condicions que no era altra cosa que fer un pla de viabilitat.

Com justifica l’empresa que ha pagat un informe que no s’ha fet?: S’excusa dient que si s’ha fet, però desvela que hi ha dos informes i que el que ens ha passat ara és un que s’ha fet en els darrer dos mesos. D’esta manera reconeix que els dos informes, cas d’existir, serien contradictoris.

Pensa l’empresa donar-nos el primer informe que, segons ella, ha fet PwC?: “No”

Per què no vol donar-lo?: No ho sabem, però el que podem assegurar és que si el primer informe -cas d’existir- ja plantejava l’ERO, l’empresa hauria fet una irregularitat com una casa perquè, segons l’art. 64 de l’Estatut dels Treballadors, hauria estat obligada a donar-nos-lo. Eixe seria un bon motiu per amagar-lo.

Hi ha alguna prova de que hi ha dos informes?: Cap ni una. L’únic que sabem és que només s’ha licitat i contractat un sol informe. I mentres no es demostre el contrari, és el que tenim.

Per què PwC no respecta el Conveni Col.lectiu i estableix categories que no existeixen i altres les barreja de forma arbitrària?: Només pot ser per dos coses, perquè l’empresa li ho ha manat, o perquè l’empresa ho ha consentit. En qualsevol cas, considerem que es tracta d’una arbitrarietat i una il.legal.litat.

La iniciativa d’externalitzar programes i serveis tècnics i fer uns informatius casposos és de PwC?: No. Els representants de PwC van assegurar divendres passat que estes premisses eren exigències expresses de l’empresa i esta, allí present, no ho va negar.

És més barat i eficient externalitzar programes?: L’informe diu que si.

Li preguntarem a PwC si havia fet un estudi comparatiu entre els costos dels programes de producció pròpia i externa que s’emeten en l’actualitat en TVV per concloure que la producció externa és més barataLa resposta fou que no s’ha fet cap estudi comparatiu de costos.

Aleshores per què afirmen que l’externalització és més barata?: “Perquè és un axioma marcat per la companya”.

Han previst una graella per a Ràdio 9?. I per al segon canal de TVV?: “No”

Han calculat el cost total de l’ERO?: “No”.

Que pensa fer l’empresa després de l’ERO amb els mitjans tècnics propietat de la casa, com ara unitats mòbils, càmeres, enllaços, Pps, xarxa.. ?: “La racionalización del uso de los medios serà màxima. No hay calculo del coste ni del ahorro. Los medios técnicos podrán ir incluidos en los pliegos de condiciones de la externalización.

Com es garanteix en l’informe de PwC la presència preferent del valencià i la qualitat lingüística que estableix la llei de RTVV?: No hem configurat la graella. No ens correspon a nosaltres, sinó a la companyia.

Com es  garanteix la presència de programació infantil i juvenil?: No ens correspon a nosaltres.

Hi ha un càlcul del cost de traslladar R9 a Burjassot?No hi ha estudi de costos per la nostra part.

Amb quins “tècnics de RTVV” s’ha reunit PWC per a fer l’informe?:(talla la pregunta Prefaci i respon ell). “Con la dirección de la empresa,  que es quien asume toda la responsabilidad”. 

2 d’agost: PwC S’ESPOLSA RESPONSABILITATS I LES ENDOSA A JARABA. HEM ESTAT 10 HORES JUGANT AL FRONTÓ

PricewaterhouseCoopers (PwC) ha responsabilitzat l’empresa dels criteris i plantejaments utilitzats en el seu informe. Segons han dit els seus representants, foren els directius de RTVV els que van elaborar els criteris a utilitzar als informatius, els que van demanar l’externalització i els que van fixar els acomiadaments. Això explica, entre altres coses, que l’informe emès per PwC, no té res a veure amb els objectius que va fixar el plec de condicions pel qual van cobrar vora 200.000 euros. En poques paraules: el que ha vingut a dir PwC en la reunió de hui és que cada pal aguante la seua vela.

MIRA PER ON, A PwC ARA LI DIUEN JARABA

PwC no vol assumir responsabilitats que no li corresponen. De fet, han dit clarament que, si han escrit en el seu informe que externalitzar és més modern i barat que mantindre la producció pròpia, és únicament perquè l’empresa els ho ha imposat com axioma. També ha sigut la direcció de RTVV la que ha establert totes les premisses en què es basa l’informe, incloent els lamentables plantejaments que es fan per als informatius i que han sigut durament criticats per la Universitat de València.

En el plec de condicions pels quals es va contractar PwC el que se li demanava no era un ERO, sinó un projecte per adequar el model organitzatiu i de gestió de TVV i RAV. Fou la pròpia direcció de RTVV la que el passat mes de maig va demanar a PwC, una vegada ja acabat l’informe pel qual havia sigut contractat, que li fera un vestit a mida per a tirar 1.295 treballadors al carrer. És a dir que l’informe PwC que han rebut els sindicats no és l’informe que es va licitar, sinó el resultat de la comanda que Jaraba va fer fa un parell de mesos.

L’ART DE TRANSFORMAR LA MILLORA DE LA PRODUCCIÓ EN ACOMIADAMENTS

El concurs, que es va adjudicar a PwC establia en la seua memòria de necessitats que es reclamava un pla estratègic per a la modernitzacó dels “processos de gestió, producció i emissió de continguts aprofitant els recursos actualment disponibles. Que té això a veure això amb l’externalització dels programes i els serveis tècnics i l’acomiadament de treballadors que són l’essència de l’informe PwC que ha rebut el Comité d’Empresa?

Especialment lamentable és que la direcció de RTVV no ha tingut cap escrúpol en donar per bons els incompliments reiterats del VIII Conveni Col·lectiu que hi ha a l’informe PwC. En este sentit, cal destacar que estableix categories professionals que no existeixen -ajudant de producció, auxiliar de producció, reporter…- i que barreja i equipara sistemàticament les funcions de diverses categories professionals, posant en el mateix sac guionistes, guionistes-redactors i periodistes-redactors.

L’empresa, a través de PwC, també proposa la demolició del departament tècnic amb l’argument que cal flexibilitzar les necessitats, els costos i les tasques. O siga, treballar a temps parcial, a través de productores, per programes concrets.

En estes circumstàncies, com es pot parlar de rigor quan l’informe no planteja ni els recursos financers que calen per aplicar l’ERO? I és que, com hem dit, al final resulta que a PwC li diuen Jaraba.

LA SANTÍSSIMA TRINITAT AL COMPLET

En la reunió de hui ha estat la Santíssima Trinitat al complet: L’empresa, PwC i Garrigues. Tot i això, no han sabut o volgut donar cap resposta als nostres plantejaments i preguntes. Entre elles algunes tan elementals com el cost que tindrà externalitzar tota la programació de Canal 9. Els hem demostrat de totes les maneres possibles que el projecte de RTVV que plantegen no és viable però s’han fet els sords.

La reunió ha durat 10 hores. Ha sigut com jugar al frontó. Les postures cada vegada estan més allunyades de l’acord i més a prop dels tribunals.

31 de juliol: REBENTEM L’INFORME PwC PER TOTES LES COSTURES

Els arguments que dóna PwC per justificar l’acomiadament de fins a 1295 treballadors són d’una frivolitat feridora. Hui, el responsable de l’informe -no sabem si per problemes personals o pel pànic escènic que li ha produit haver de defensar els despropòsits del seu informe-, no ha assistit a la reunió. Per la seua part, l’empresa Garrigues, que és l’encarregada de gestionar l’ERO, s’ha negat, per segona vegada, a defensar l’informe de PwC argumentant que “no me toca”.

Les nostres crítiques a PwC han sigut reforçades amb un informe elaborat per per la Universitat de València en el qual es denuncia amb contundència la falta de rigor de l’ERO i on adverteix que és inviable des del punt de vista de la qualitat periodística. Este informe, elaborat a iniciativa de la Intersindical Valenciana, ha sigut assumit pel Comité d’Empresa i s’ha adjuntat a l’acta per tal de fonamentar possibles impugnacions.

 LA MAGNITUD DEL DESTARIFO

 Pot semblar una simplificació, però podem assegurar que la base que té PwC per argumentar l’acomiadament de 1295 persones és allargar notícies, repetir-les i augmentar les que fa cada treballador. A partir d’ahí, un parell de regles de tres de l’estil “si tres treballadors fan 9 notícies de 40 segons, quants treballadors podem tirar al carrer si les 9 notícies són de 60 segons? I si a més, en compte de fer 9 notícies, en fan 11? Tot pura mecànica.

Els plantejaments de PwC són un atemptat contra tots els principis informatius tal i com demostra l’informe fet per tres professors de la Universitat de València i paga la pena llegir-lo per comprovar la magnitud del destarifo.

PwC tampoc té cap argument per defensar que la externalització sempre és més barata, un dogma que hem demostrat amb exemples reals que és més fals que una moneda de set euros.

 MOLTES PREGUNTES I CAP RESPOSTA

PwC no s’ha conformat a plantejar un acomiadament partint de fer unes quantes regles de tres, sinó que ha entrat com un elefant en una cristalleria en el nostre Conveni Col.lectiu jugant amb el nostre dret a la negociació col.lectiva i barrejant categories i parlant d’altres que no existeixen. Això per no parlar del fet que se’ns ha negat sistemàticament l’accés a l’informe durant un any en contra del que marca l’Estatut dels Treballadors. PwC també ha donat l’esquena al Consell Valencià de Cultura i a les seues propostes per al foment del valencià.

Els representants dels treballadors hem fet un allau de preguntes per evidenciar les incongruències, llacunes i desficacis de l’infome. Com per exemple, les dades contradictòries, o el fet de demanar la externalització sense quantificar el seu cost , ni el de l’aplicació de l’ERO. Però, com hem dit, ací ningú respon ni es fa responsable de res.

 QUIN DRET TENEN A JUGAR AIXÍ AMB ELS TREBALLADORS?

L’única base per a tirar 1295 persones al carrer és l’informe PwC, però, com estem farts de dir, ningú es responsabilitza de l’informe PwC. Per la seua part, Garrigues, que no assumeix l’informe, resulta que sí està disposat a aplicar els acomiadaments centrant-se, únicament, en les causes econòmiques. L’ERO, segons diu, l’aplica per garantir el futur de l’empresa, però resulta que el futur de l’empresa el marca el contracte-programa i este encara no existeix. Com pot aplicar-se un ERO sense saber què espais i amb quants diners finançarà la Generalitat la futura RTVV? Quin dret tenen a jugar així amb els treballadors?

La pròxima reunió serà dijous. Vindrà PwC?

LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA FA UN INFORME ON DENUNCIA LA FALTA DE RIGOR DE L’ERO PLANTEJAT PER PwC

Els arguments presentats per PwC per a justificar l’ERO són insostenibles i no som els únics que ho pensem. Un informe realitzar per la Universitat de València a iniciativa de la Intersindical coincideix plenament amb els nostres plantejaments pel que fa a l’apartat dels informatius. L’informe remarca la ignorància i falta de rigor que té l’informe de PwC sobre la qualitat periodística, alhora que assenyala que es tracta d’un treball d’encàrrec fet per revestir tècnicament un plantejament estrictament polític. També denuncia PwC d’ignorar la responsabilitat de l’empresa (la Generalitat Valenciana) i dels seus gestors incompetents (la direcció de RTVV), per no haver estudiat a fons com i per què s’ha arribat a la situació actual. Veure l’informe complet

 ACOMIADAR TREBALLADORS NO ÉS CAP MODEL

 L’informe l’han fet Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme i Coordinador de la titulació de Periodisme; Carolina Moreno Castro, professora titular de Periodisme i Directora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, i Francesc A. Martínez Gallego, Professor titular de Periodisme i Vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

La Universitat considera especialment greu que a l’hora d’analitzar les notícies PwC es centre en anàlisis mecànics i s’oblide per complet de tot allò que té a veure amb la qualitat de la informació: pluralitat de les fonts utilitzades, freqüència de fonts corporatives, ús de bases documentals primàries, percentatge de temes propis, percentatge de periodisme d’investigació, grau de correcció lingüística…. Tot això els du a advertir que és un error de partida limitar les propostes a acomiadar treballadors, encarregar feines a empreses externes i forçar un augment de la productivitat a través d’unes iniciatives que porten directament a rebaixar la qualitat de la informació i de les audiències.

 UNA SUMA D’INCONGRUÈNCIES

 Des de la Universitat també consideren poc rigorós basar un pla de reorganització a partir de l’acomiadament de personal alhora que es manté inalterable la durada de les diverses edicions informatives, ja que el que s’està confessant és que no hi ha més criteri que el d’omplir l’escaleta de qualsevol manera. Així ho demostra, segons apunten, el fet que l’única solució que aporta PwC siga allagar la durada de les peces.

 Segons els experts, és una incongruència exigir als periodistes que elaboren notícies a pes. Però no és l’única. Entre moltes altres apunten la proposta de reduir de 14 a 5 el nombre de lingüistes en RTVV a pesar de ser l’única que ofereix una ràdio i televisió en valencià, cosa que només pot traduir-se en una reducció de la qualitat de la llengua.

 UN INFORME FET D’ENCARREC QUE DU A LA DESFETA PERIODÍSTICA I PROFESSIONAL

 L’Informe PwC tampoc no dibuixa cap model organitzatiu autènticament alternatiu a l’existent. La Universitat denuncia que l’nforme parteix de la premissa de l’acomiadament, més que un informe que arriba a la conclusió de l’acomiadament. És a dir, un Informe que coneix la conclusió abans de fer l’anàlisi.

La redacció d’Informatius que se’n deriva de l’exposició de PwC és una redacció morta i condemnada des de bon començament al fracàs periodístic i professional. Pràctiques tant absolutament comunes i exigibles des d’un punt de vista deontològic, com el contrast de les informacions o donar veu a tots els protagonistes d’una informació, quedaran fora de la rutina de treball de les redaccions d’informatius i esports donada l’escassetat de recursos humans.

 LES CARÈNCIES VAN MÉS ENLLÀ

 Naturalment, l’informe de la Universitat es centra en infomatius i esports i en el paper que juguen les diverses categories professionals implicades perquè  són els únics departaments que PwC no externalitza. Les carències de l’informe PwC van molt més enllà. En este sentit cal destacar que mesures com la externalització de programes són tan poc rigoroses i estan tan poc justificades com les que acabem de denunciar.

TOC, TOC, TOC.. JARABA, ESTÀS AHÍ?

El senyor Jaraba ha enganyat els treballadors, a les Corts, al Consell d’Administració, a la Inspecció de Treball i a l’estel de l’alba sobre l’abast i contingut de l’informe PwC Es tracta d’un informe pel qual hem pagat vora 200.000 euros i que té menys valor que el paper que costa imprimir-lo. Ens preguntem per què l’ha pagat i l’ha donat per bo amb els ulls tancats. Sobre tot quan el seu objectiu és justificar l’acomiadament de 1295 treballadors.

JARABA ENGANYA A TOTS

El senyor Jaraba ha estat presentant l’informe PwC durant tot un any com un document intern de treball i eixa ha sigut l’excusa per no lliurar-lo als sindicats, a les Corts ni al Consell d’Administració. També és l’excusa que va utilitzar l’empresa davant la Inspecció de Treball per no donar-lo als representants dels treballadors. Ha enganyat a tots: l’informe PwC no és cap document intern de treball, sinó el contingut pur i dur de l’ERO.

El senyor Jaraba ha pagat amb diners públics un informe amb l’objectiu de justificar l’externalització de programes sense aportar cap tipus d’argument i on es plantegen coses tan estrambòtiques com que la manera de tirar al carrer la meitat dels periodistes és fer que aquells que es queden facen les notícies el doble de llargues.

SENYOR JARABA: O DONA LA CARA, O TORNA ELS DINERS

Ningú donaria per rebudes les claus d’un pis si tinguera la casa plena de goteres, les parets plenes de clavills i els taulells del pis ballant. Jaraba és una altra cosa. Per això ha pagat religiosament PwC a pesar de la ínfima qualitat del seu treball.

El senyor Jaraba té dos camins: exigir a PwC que torne els diners que ha rebut per fer un treball que no comparteix, o anar a la reunió que farem demà, dimarts, per negociar l’ERO i donar la cara. Si no ha tingut vergonya de pagar diners públics, no hauria de tindre vergonya de defensar l’informe. El que no pot fer és pagar i amagar-se. Sobre tot quan l’informe serveix per avalar que 1295 treballadors vagen al carrer. 

26 de juliol: SEPARATS MÉS ENLLÀ DE L’INFINIT

 El Comité d’Empresa i la direcció de RTVV no han aconseguit acostar postures a l’hora de determinar si hi ha motius econòmics per a justificar l’ERO. Els representants dels treballadors hem comptat amb l’assessorament de dos economistes mentre que la veu de l’empresa l’han duta els advocats de Garrigues. El principal punt de discrepància és que les causes de l’actual situació els importa un rave als que ens volen tirar al carrer. Així, serà difícil que ens venguen cap cabra.

UNS AL CARRER I ALTRES A GUANYAR DINERS

 Garrigues pretén que ha realitzat una anàlisi imparcial sobre la situació econòmica de l’empresa, però és evident que es tracta d’un informe de part completament esbiaixat. Per a nosaltres no té sentit parlar de pèrdues econòmiques sistemàtiques o persistents, quan RTVV no es va crear per guanyar diners, sinó per oferir un servei públic. En este sentit no podem admetre que es parle d’una situació sobrevinguda. El més estrambòtic de tot és que Garrigues intenta pontificar sobre els plantejaments econòmics de la futura RTVV quan encara no ha sigut aprovat el contracte-programa que és on es concretarà la seua viabilitat. Això per no parlar del seu convenciment que externalitzar servicis abarateix costos, un axioma que res te a veure amb la realitat. La millor prova és que si algú opta per quedar-se amb algun dels serveis que s’externatlitzen només pot ser perquè pot guanyar diners.

 ELS PROFESSIONALS DE L’AUTOBÚS

Més greu encara és que Garrigues, en base a una suposada professionalitat, es negue en redó a parlar de les causes que ens han dut a l’actual deriva econòmica. Per als seus advocats no existeix Gürtel, ni la visita del Papa, ni la gestió funesta dels directius. A ells no els importa que RTVV no està arruïnada, sinó saquejada. Únicament els interessa que el balanç de despeses i ingressos no quadra, sense interessar-los el per què. D’ahí a culpar els treballadors de la situació i enviar-los al carrer, només n’hi ha un pas.

Li ho hem explicat a Garrigues amb un exemple i no han dit que no: El seu plantejament és com si el revisor d’un autobús et furta la cartera i a continuació et demana que li ensenyes el bitllet.

– Tu li dius, “escolte que acaba de furtar-me la cartera i s’ha quedat amb els diners i el bitllet”.

– I ell et contesta: “mire vosté, a mi no m’interessa si li han furtat la cartera, la meua obligació es demanar-li el bitllet i si no el té, se’n baixa en la pròxima parada”.

– “Però si és vosté qui m’ha furtat la cartera!”.

– “Que na, que el bitllet o se’n baixa”.

Doncs bé, el que demana Garrigues és que la víctima del robatori se’n baixe en la següent parada i es quede atònit en mig del carrer, sense cartera i sense autobús. De fet, la cartera ja ens l’han furtada, ara el que volen és que ens baixem de l’autobús i ens quedem sense faena.

 I ARA, QUÈ?

Doncs ara, el que farem és presentar les nostres al.legacions per escrit perquè consten en acta per tal de carregar-nos de raó si l’ERO finalment acaba en els tribunals.

En la pròxima reunió, que es farà dimarts, parlarem de les suposades causes productives, tècniques i organitzatives que, segons l’esperpèntic informe PwC també justifiquen l’ERO. Els esperem amb l’escopeta carregada i amb una magnífica sorpresa.

Per cert, l’empresa ha començat a lliurar-nos la documentació que li hem demanat. De moment, ja ens ha reconegut que no té feta la catalogació de llocs de treball. La primera en la frente.

24 juliol: LA INSUPORTABLE INCONSISTÈNCIA D’UN ERO

 La primera reunió de l’ERO ha servit per posar en evidència la inconsistència dels arguments de Garrigues i  PricewaterhouseCoopers (PwC) per acomiadar vora 1.300 treballadors. El representant de Garrigues ha culpat els treballadors de l’actual situació econòmica en negar-se a considerar els efectes que ha tingut la pèssima gestió de la direcció de l’empresa. Per la seua banda, el representant de PwC ha sigut incapaç de defensar l’informe que ells mateixos han fet. Cap dels dos ha pogut dir quant costarà l’externalització de serveis que plantegen ni el cost d’aplicar l’ERO.

La bona notícia és que tots els sindicats hem actuat en bloc a l’hora de criticar els plantejaments que han fet Garrigues i PwC. En acabar la reunió hem reclamat una desena de documents perquè, tot i haver-nos donat més de 2.000 folis, ens falta informació clau sobre qui és qui en esta empresa, on està , des de quan i on treballa.

UNS ROBEN I ALTRES PAGUEM

Que la situació econòmica de l’empresa està mal ja ho sabem tots. El problema és que Garrigues no entén què significa ser un servei públic i, a més, s’entesta en voler fer pagar els treballadors, i únicament als treballadors, l’actual situació. No som nosaltres els que hem robat ni els que haurem de donar explicacions en l’Audiència Nacional de les nostres malifetes. Tampoc som nosaltres els que cobrem 600.000 euros per fer tres publireportatges per al PP com el senyor Quintela.

ELS BOLLICAOS DE PRICEWATERHOUSECOOPERS

Si Garrigues s’ha encarregat d’afirmar que les coses estan mal, PwC s’ha encarregat hui de dir com es pot augmentar la productivitat que és tant com dir quants treballadors pot estalviar-se l’empresa. Els seus suggeriments són autèntics destarifos que ratllen l’esperpent. Passen per duplicar la durada de les notícies, per repetir les mateixes notícies en diferents informatius, que la ràdio no cobrisca rodes de premsa a l’espera que la tele li envie l’àudio i d’augmentar el nombre de notícies per treballador com qui fabrica bollicaos.

Els treballadors de programes van al carrer perquè el seus continguts s’externalitzen. Però resulta que ni Garrigues ni PwC han sabut dir el que costarà externalitzar ni el que costarà aplicar l’ERO. I tot això sense saber tampoc el contingut del contracte-programa que és el que ha de dissenyar el model de RTVV que reclama la nova llei.

Com s’atreveixen a vendre les bondats d’una cosa que no saben el que val ? On està escrit que externalitzar resulta més barat ?

ENS ENGANYEN I JUGUEN AMB NOSALTRES I AMB EL CONVENI

PwC reconeix en el seu informe que no té dades per calcular el cost de l’externalització, però alhora va donar al Consell d’Administració de RTVV un treball on sí el calcula. I amb això ens ha enganyat a nosaltres en amagar-nos informació i ha enganyat al Consell d’Administració amb un document que de tan inconsistent és quasi una broma.

Del treball de PwC es pot dir de tot menys que és seriós: hi ha una muntonada d’errades, juga amb les categories laborals com si foren cromos i transgredeix a consciència el Conveni Col.lectiu.

ACÍ NINGÚ NO ES RESPONSABILITZA DE RES

La gestació de l’ERO és la història d’un despropòsit. PwC diu al principi del seu informe que la única informació que té és la que li ha passat la direcció de l’empresa i que “no ha realizado verificación alguna en cuanto a la exactitud o veracidad de dicha información y por tanto no asume ninguna responsabilidad relacionada con la misma”. Després, Garrigues diu que tot el que planteja en el seu informe sobre les causes organitzatives, productives i tècniques que justifiquen l’ERO ho ha fet en base als estudis i l’informe de PwC. D’esta manera, Garrigues li passa les responsabilitats a PwC.

Segurament, una bona part de les pífies que conté l’informe PwC es deuen a que li han preguntat a alguns jefecillos il.lustrats que tenim en la tele i en la ràdio que no saben fer la o amb un canut. Si hagueren preguntat als que treballem, almenys sabrien que “fer nevera” no és igual que “fer congelador”, com diu l’informe PwC.

Ací ningú no es responsabilitza de res. I estos són els professionals ?

L’empresa se’n riu de tots. També de la inspecció de treball

La Inpecció de Treball ha donat a l’empresa 15 dies perquè lliure als sindicats tota la iinformació a la que tenen dret d’acord amb el que diu l’Estatut dels Treballadors i perquè certifique davant d’ella que així ho ha fet. Tot i això, la direcció de RTVV continua negant-se a lliurar-nos l’informe Pricewaterhouse i insisteix, en contra de l’evidència, a afirmar que es tracta d’un document d’ús intern.

La inspectora tampoc ha entés la postura de l’empresa ja que, almenys una part de l’informe, tracta de qüestions a les que tenen dret els sindicats d’acord amb allò que estableix l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. En este sentit ha dit que l’empresa hauria d’avançar informació laboral abans de l’ERO en considerar que els 30 dies que dóna la legislació per negociar-lo són insuficients.

La intransigència de la direcció de RTVV ens condemna a acudir al jutjat del social ja que tot indica que entre la informació que haurà de lliurar-nos per exigència de la inspecció no es trobarà l’informe Pricewaterhouse.

 L’EMPRESA ES BURLA DE TOTS

L’informe Pricewaterhouse no és un document qualsevol. És un treball on s’arreplega el model de ràdio i televisió pública que es vol i on es fixen les bases del futur ERO. La postura de l’empresa de no donar-lo als sindicats el que pretén és mantindre’ns desinformats per tal de fer més difícil la presentació de propostes alternatives que contraresten les seues malifetes.

L’actuació de l’empresa és una burla als sindicats que tenen dret a conèixer el contingut de l’informe Pricewaterhouse perque així ho diu l’Estatut dels Treballadors. També és una burla als grups parlamentaris perquè són ells i no una empresa privada els que tenen el dret i l’obligació de dir quin és el model de RTVV que volen els valencians. I també és una burla al Consell d’Administració que ha quedat com el que és: un ninot en mans del govern valencià.

Agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
%d bloggers like this: