EL CONSTITUCIONAL ADMET A TRÀMIT EL RECURS CONTRA LA REFORMA LABORAL

El Tribunal Constitucional ha admés a tràmit el recurs contra la reforma laboral presentat pel Grup Socialista i Esquerra Plural (IU, ICV i CHA), segons ha comunicat l’òrgan judicial. La reforma laboral la va impulsar el govern espanyol i i va entrar en vigor el passat mes de gener. 

Segons aquestes formacions polítiques, la reforma laboral podria vulnerar fins a deu principis constitucionals. En concret, el recurs està dirigit a set articles i dues disposicions de la llei, entre els quals estan els que qüestionen que els convenis col·lectius siguen el principal marc de les relacions laborals. També veuen inconstitucional el període de prova d’un any en el contracte per als emprenedors, així com l’article que defineix les causes econòmiques, tècniques i organitzatives per acomiadaments col·lectius, entre d’altres.

Pels partits d’esquerra, aquests canvis atempten contra el paper institucional reconegut a les organitzacions sindicals i empresarials, al dret a la llibertat sindical, a la negociació col·lectiva, al treball, a la tutela constitucional i a la tutela judicial efectiva.

Aquest recurs se suma al presentat pel Parlament de Navarra i a la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda per un jutjat de Madrid.

El BOE publica la debacle laboral.

El Bulletí Oficial de l’Estat del 7 de juliol publica la reforma laboral aprovada pel govern de Mariano Rajoy tal com ha quedat després del seu pas pel Congrés i el Senat. A l’espera que els tribunals decidisquen sobre la inconstitucionalitat d’una llei totalment regressiva per als drets dels treballadors, ésta és la normativa laboral vigent en Espanya. Si vols consultar la reforma, pots fer-ho ací.

El Tribunal Suprem qüestiona la reforma laboral

El president de la Sala del Social del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner, ha dit que la reforma laboral modifica substancialment les bases del dret del treball i pronostica recursos d’inconstitucionalitat  i la saturació dels jutjats a causa de l’excés de treball que tindran els jutges. Veure informació.

SEGUIMENT MASSIU DE LA VAGA GENERAL A RTVV

Entre el 75-80 % dels treballadors secunden la vaga. Canal 9 ha emés durant tot el matí programació gravada. La tertúlia del “Bon dia” no s’ha fet i , en el seu lloc, s’ha reposat una capítol antic de “Societat anònima”. El partit de bàsquet femení que disputen el Ros Casares i el Spartak de Moscou tampoc no s’ha pogut retransmetre. Nou.2, el segon canal de TVV, no ha tingut programació pròpia i ha connectat amb el 9.24, el canal de 24 hores amb informació contínua.

Els treballadors de RTVV han secundat massivament la vaga general convocada pels sindicats. Tot i que els serveis mínims són abusius i que en informatius superen àmpliament el 50 per cent dictat per la Direcció General de Treball, el seguiment ronda el 75-80 % en el conjunt dels centres de treball. El seguiment ha estat especialment massiu en el Departament de Programes de TVV, que no té serveis mínims, i que s’ha quedat pràcticament buit. Al CPP d’Alacant només han acudit a treballar quatre persones.

 CENTRE DE PRODUCCIÓ DE PROGRAMES DE BURJASSOT

El CPP de Burjassot està pràcticament paralitzat. Desenes de treballadors s’han concentrat a les portes del centre des de primeres hores de la matinada en mig d’un gran desplegament policial. Una trentena d’agents de la policia nacional han seguit minut a minut des dels torns d’accés tota la jornada de vaga, que s’ha desenrotllat sense incidents.

 El seguiment era total al departament de programes, on les taules estaven buides. El departament tècnic de la casa també ha secundat la vaga. Als estudis 1 i 2 de la casa no hi havia ningú mentre que al 3, des d’on es fan els serveis informatius, només estaven els treballadors de serveis mínims.

RÀDIO NOU

En Ràdio Nou, el seguiment ha sigut superior al 60% tot i que els serveis mínims als informatius també superaven el 50%. El Departament d’Administració estava pràcticament buit. Durant la nit, l’empresa ha posat una treballadora a fer butlletins horaris per ocupar el lloc de treball d’un vaguista, una il.legalitat que denunciarem als tribunals.

 CENTRE DE PRODUCCIÓ DE PROGRAMES D’ALACANT

 Com en totes les mobilitzacions convocades en la casa en els últims mesos, el CPP d’Alacant ha fet un seguiment massiu. Només 4 treballadors han acudit al seu lloc de treball a més dels que treballaven en els serveis mínims adscrits a l’àrea d’informatius.

9 RAONS PER A NO FER LA VAGA

Si participes en la vaga, deus haver sentit aquests arguments amb tota seguretat. Si estàs indecís o indecisa sobre què cal fer el dia 29-M, potser t’interessa llegir-los.

ARGUMENT ESQUIROL 1: NO FAIG VAGA PERQUÈ NO M’HO PUC PERMETRE.”

La reforma laboral suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. No pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia i sí, en canvi, que t’abaixen el sou permanentment; o que t’acomiaden gratis; o que si tens 10 anys treballats en l’empresa la teua indemnització passe de 18.900 euros a 7.845. Curiós, no?

ARGUMENT ESQUIROL 2: LA VAGA NO SERVIRÀ PER A RES.”

Totes les millores de les treballadores i treballadors s’han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha regalat res. El que està demostrat que no serveix de res és no fer res. A la pregunta de si una vaga d’un dia serà suficient, la resposta és “no”. És només el principi del recorregut, però n’és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem, les successives seran encara més demolidores. Es pot i s’ha de tombar aquesta reforma laboral.
Sense anar massa lluny, la vaga de 1988, que va ser d’un dia, va obtindre un gran èxit i això va comportar la consecució del reconeixement de gran quantitat de drets, com ara increments salarials de l’IPC+2 % i la creació de les pensions no contributives i el dret de negociació col·lectiva en el sector públic.

ARGUMENT ESQUIROL 3: LA VAGA NO SOLUCIONA RES.”

La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que, ara per ara, els treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresaris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té un causalitat, res no passa per casualitat.

ARGUMENT ESQUIROL 4: HI HA LLIBERTAT, CADA U POT FER EL QUE VULGA. A MÉS SI FAIG VAGA EM DESCOMPTEN X EUROS, I NO M’HO PUC PERMETRE.”

No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris barata el sou d’un dia.

ARGUMENT ESQUIROL 5: EN LA MEUA EMPRESA SI FAS VAGA ET MIREN MALAMENT I, PER TANT, SI EN FAIG, DE SEGUR QUE EM TRIEN A MI EN COMPTE D’ELEGIR UN ALTRE COMPANY, SI DESPRÉS S’HA DE DESPATXAR ALGÚ.”

No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb l’acomiadament. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris renunciant al teu dret constitucional a la vaga.

ARGUMENT ESQUIROL 6: LA VAGA HA DE SER INDEFINIDA, SI NO JO NO LA FAIG.”

Sol resultar curiós que els qui trauen aquest argument, algunes vegades també es queixen dels diners que els descompten. I aquests són els que faran una vaga indefinida, que podria suposar una pèrdua econòmica de centenars d’euros? Curiós també.

ARGUMENT ESQUIROL 7: ELS PIQUETS PRESSIONEN LA GENT PER FORÇAR-LA A FER VAGA. ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SÓN LLIURES D’ANAR A TREBALLAR UN DIA DE VAGA.”

Els piquets històricament impedien que els empresaris contractaren personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que, per pressions de les empreses, no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de treballadors i treballadores, els informen dels motius de la vaga i de les conseqüències negatives que té no sumar-s’hi. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.

ARGUMENT ESQUIROL 8: AMB LES VAGUES NO S’ACONSEGUEIX RES. PERÒ EN CAS QUE S’ACONSEGUISCA ALGUNA COSA, NO HI RENUNCIARÉ.”

Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per atur, les hores extraordinàries, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament o qualsevol d’aquests molts altres drets que no es coneixien fa només 150 anys no es van aconseguir a força d’exercir la “llibertat per a anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hi haja renunciat. Si s’aconsegueix que el govern rectifique i no aplique aquesta reforma laboral que a tots ens afecta i perjudica, les i els esquirols no hauran fet res per aconseguir-ho, però es beneficiaran de l’esforç col·lectiu. Per a aquestes persones això deu tindre molta lògica, per a les persones vaguistes no en té ni troben que siguen persones dignes ni coherents.

ARGUMENT ESQUIROL 9: JA, PERÒ AQUEST GOVERN TÉ MAJORIA ABSOLUTA, LA GENT HO HA VOLGUT AIXÍ I, PER TANT, POT FER EL QUE VULGA. QUE JO FAÇA VAGA NO CANVIARÀ LES COSES.”

Els vots rebuts en unes eleccions no legitimen un govern per a llançar un atac tan brutal contra els drets de la majoria de la ciutadania. A més, aspectes essencials d’aquesta reforma laboral, com ara l’abaratiment de l’acomiadament, no figuren en el programa electoral del PP i, per tant, NINGÚ no ha votat pel partit governant perquè adoptara aquesta mesura.
El govern ha ocultat informació deliberatament abans de les eleccions i ha mentit als ciutadans sobre les seues veritables intencions. Les eleccions d’Andalusia i Astúries ja ha passat factura al govern. Si la societat es pronuncia a l’uníson contra una reforma laboral injusta, un govern “democràtic” està obligat a escoltar.

LA VARETA MÀGICA DE LA REFORMA LABORAL ABARATEIX ELS COMIATS I CONVERTEIX EN PROCEDENTS MOLTS COMIATS QUE FINS ARA EREN IMPROCEDENTS

Ens volen vendre la moto que la reforma laboral està dissenyada per crear ocupació. És per això que universalitza el comiat a 20 dies per any treballat i deixa via ampla a l’empresari per aprimar la plantilla. Et refresquen la memòria sobre el nou sistema de comiat i com es rebaixa la indemnització per comiat improcedent

QUINA SERÀ LA FORMA MÉS UTILITZADA EN ELS ACOMIADAMENTS?

La forma més fàcil per a acomiadar una persona treballadora amb la nova reforma passa a ser l’anomenat acomiadament objectiu per raons econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció.

És un acomiadament pel qual es paguen 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Fins ara, la via més utilitzada per a acomiadar era l’anomenat acomiadament disciplinari improcedent o acomiadament exprés pel qual es pagaven 45 dies per any, amb un màxim de 42 mensualitats. Açò era una forma d’acomiadament lliure, però era més car. L’empresa no havia d’al·legar cap causa ni justificació, pagava i prou, i el seu efecte era immediat.

Amb la reforma s’entén, per principi, que tots els acomiadaments estan justificats i per això la indemnització sols és de 20 dies per any de treball i queda en mans de la treballadora o el treballador recórrer als tribunals si no hi està conforme.

Si guanya en els tribunals que l’acomiadament no està justificat s’obri llavors la via a rebre una indemnització més alta.

SERÀ MÉS FÀCIL QUE ELS ACOMIADAMENTS ES DECLAREN PROCEDENTS I QUE L’EMPRESA SOLAMENT PAGUE 20 DIES PER ANY?

Si, perquè la reforma defineix de manera precisa les raons que justifiquen l’acomiadament per causes econòmiques. Segons la reforma laboral, “s’entén que hi concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprenga una situació econòmica negativa, en casos com ara l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”. Com que precisa que tres trimestres seguits de baixada d’ingressos o reducció de vendes valen per a acomiadar de manera procedent, resulta molt senzill justificar els acomiadaments i és difícil que prosperen els recursos en el jutjat.

COM ES CALCULA LA LIQUIDACIÓ A PARTIR D’ARA SI HI HA UN ACOMIADAMENT IMPROCEDENT?

Les persones treballadores que tenen contractes fixos posteriors a l’entrada en vigor de la reforma (11 de febrer de 2012), tindran dret al cobrament, en cas d’acomiadament improcedent, de 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

Les persones treballadores amb contractes fixos anteriors a l’entrada en vigor de la reforma (11 de febrer de 2012), tindran dret a percebre, en cas d’acomiadament improcedent:

  1. Si tenia un contracte fix de 45 dies per any abans de la reforma, se li comptaran 45 dies anuals pels anys de contracte abans de l’entrada en vigor de la reforma, i 33 dies anuals pels anys de contracte posteriors, però el límit temporal per a la indemnització serà de 24 mesos de salari fixats per la reforma.
  2. Si tenia un contracte fix de 45 dies per any treballat abans de la reforma, i feia 28 anys almenys que estava contractat, en cas d’acomiadament improcedent, cobrarà 45 dies per any treballat amb 42 mensualitats. Aquest és l’únic cas en el qual un treballador o treballadora aconsegueix el màxim d’indemnització previst amb l’anterior sistema.

Convé subratllar que aquest càlcul només tindrà sentit si el jutge o jutgessa declara l’acomiadament improcedent. L’acomiadament per causes econòmiques, que ha passat amb la reforma a ser el de referència, paga sempre 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

AMB LA REFORMA LABORAL L’ERO NO SERÀ NI MÉS BO, NI MÉS BONIC, PERÒ SERÀ MOLTISSIM MÉS BARAT

RTVV pot convertir-se en una de les primeres empreses públiques on es duga a terme un ERO de grans dimensions aplicant la reforma laboral. La nova legislació simplifica el procediment per a fer un Expedient de Regulació d’Ocupació,  ja que desapareix el requisit que hi havia fins ara pel qual l’administració  havia d’autoritzar l’ERO. Aquest control administratiu feia que hi haguera pactes, amb indemnitzacions més elevades.

Com que aquesta reforma elimina el control administratiu, l’empresa pot plantejar un acomiadament col·lectiu de 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. Si les persones treballadores de l’empresa no hi estan d’acord, podran recórrer a la justícia, que, en tot cas, es limitarà a verificar si es compleixen els requisits exigits per l’acomiadament objectiu. La nova legislació suprimeix el control administratiu, no només respecte als ERO d’acomiadament, sinó també als de suspensió i reducció de jornada.

I al sector públic, a la falta de pressupost li diuen pèrdues

Amb la reforma, per primera volta es fa referència expressa als ERO’s aplicables a les empreses públiques. I és que fins ara el jutges havien tombat ERO’s presentats per motius econòmics (quan hi ha pèrdues, actuals o previstes) perquè entenien que les empreses públiques no tenen els beneficis entre els seus objectius.

Amb la reforma laboral es donen més facilitats a les administracions o organismes públics per fer comiats per causes econòmiques (a més de les causes tècniques, organitzatives o de producció).

A partir d’ara es lliga l’ERO a l’existència del dèficit i com el dèficit depen de la disminució de la partida pressupostària corresponent, podem concloure que els ERO, en empreses com RTVV, estan subjectes a decisions polítiques, no de la seua marxa econòmica.

La reforma concreta amb precisió quan es pot recórrer a l’acomiadament de 20 dies. Però com que en les administracions, a diferència de les empreses, no es pot parlar en sentit estricte de “pèrdues”, “vendes” o “ingressos”, la redacció que es dóna és la següent: “S’entendrà que hi concorren causes econòmiques quan es produïsca en aquestes una situació de insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s’entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius.”

Descobreix més coses sobre l’última reforma laboral.

L’EMPRESARI DICTA LES CONDICIONS LABORALS I ELS TREBALLADORS QUEDEN INDEFENSOS

Un dels grans canvis que introdueix la reforma laboral és que deixa les mans lliures a l’empresari per a modificar les condicions de treball. Així, l’empresa, avisant amb 15 dies d’antelació, podrà  canviar la jornada , l’horari, baixar el sou o traslladar a altra ciutat una persona treballadora.  Si no s’està d’acord el treballador podrà demanar la rescissió del contracte i serà compensat amb la indemnització de comiat més barata: 20 dies amb un màxim de 9 mensualitats.

 El treballador podrà recórrer davant  els tribunals però, fins que es dicte sentència, no es paralitzarà la decisió. Si el jutge considera que la modificació no està justificada , el treballador podrà tornar al seu lloc de treball amb les condicions laborals que tenia.

Estos canvis estaran justificats “quan hi haja provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”. La redacció és tant favorable a l’empresari que es consideren causes vàlides les que estan relacionades amb “la competitivitat, la productivitat o l’organització tècnica o del treball en l’empresa”.

Quan les modificacions afecten un grup de persones treballadores, s’obri un període de consultes (no vinculant) de no més de 15 dies. Si no hi ha acord, s’imposa la voluntat de l’empresa. El grup afectat també rescindir el contracte o recórrer als tribunals, com en el cas de les modificacions individuals.

 TOT SÓN FACILITATS PER A L’EMPRESA

La legislació anterior era més restrictiva respecte les modificacions de les condicions laborals i els salaris no estaven inclosos en les matèries que podien ser objecte de modificació substancial. A més,  la decisió es comunicava amb 30 dies d’antelació almenys, enlloc dels 15 actuals.

També se simplifiquen els requisits perquè l’empresa puga aplicar la mobilitat geogràfica amb canvi de centre de treball, que pot exigir canvi de residència de la persona treballadora, i la mobilitat funcional, que significa el canvi de les tasques que desenvolupa, passant de categoria.

 I, PER SI FORA POC, ELS CONVENI PODEN CONVERTIR-SE EN PAPER MULLAT

A més de permetre l’empresari canviar el que es disposa en els contractes i en quasi tots els pactes d’empresa, la reforma laboral amplia el procediment de desvinculació de convenis quan es registren dos trimestres seguits de disminució d’ingressos o vendes.

En este sentit, amplia les matèries sobre les quals una empresa pot desvincular-se del conveni. Si abans només podia haver-hi desvinculacions en matèria, ara s’afegeixen la jornada, els horaris, els torns, el sistema de treball, les funcions i les millores que, voluntàriament, l’empresa haja pactat.

Estes modificacions hauran de ser negociades amb els sindicats a través de la Comissió Paritària, el TAL o, per últim,  a través d’un arbitratge obligatori si no hi ha acord entre les parts. Este arbitratge el dictarà la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) .

Este és un dels aspectes suposadament inconstitucionals de la reforma ja que, segons sentència del Tribunal Constitucional, la CCNCC és un organisme administratiu que no podria abastar les competències d’arbitratge obligatori.

Descobreix més coses sobre l’última reforma laboral.

 

AMB LA REFORMA LABORAL, UNA GRIP MAL CURADA POT SER CAUSA DE COMIAT

Està passant pràcticament desapercebuda, però una de les causes de comiat que recull la reforma laboral aprovada el passat mes de febrer pel Govern de Mariano Rajoy té a vore amb l’absentisme laboral.

Segons el Reial Decret Llei 3/2012, una de les causes objectives de comiat és “Per faltes d’assistència al treball, encara que siguen justificades però intermitents, que arriben al 20 % de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, o el 25 % en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos.” Per tant , 10 dies de baixa (una grip i una posterior recaiguda) serien motiu de comiat procedent, que es paga amb una indemnització de 20 dies per any i un màxim de 12 mensualitats.

El decret també concreta que “no es computaran com a faltes d’assistència, als efectes del paràgraf anterior, les absències degudes a vaga legal pel temps de duració de la mateixa, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs i la lactància, malalties causades per embaràs, part o lactància, paternitat, llicències i vacacions, malaltia o accident no laboral quan la baixa haja sigut acordada pels servicis sanitaris oficials i tinga una duració de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels servicis socials d’atenció o servicis de Salut.”

UN RETROCÉS, UN PERJUDICI I UN PERILL

Esta redacció suposa un retrocés de l’anterior legislació , on l’absentisme individual estava lligat al col·lectiu, de forma que per a poder executar el comiat per esta causa era necessari que l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre superara el 2’5% en el mateix període de temps.

La filosofia d’esta regressió atenta clarament a la integritat física de les persones i suposa una mesura coaccionadora del treballador/a que, per por a ser acomiadat, acabarà assistint al seu lloc de treball encara que hagi de romandre en situació d’I.T.. I ho farà representant un perjudici o perill per a ell o per a tercers.

 

Descobreix més coses sobre l’última reforma laboral.

 

ERO: NO DONEM RES PER PERDUT

El retrocés en els drets laborals que ens volen imposar és un atac brutal als treballadors, però no donarem res per perdut. Anem a dur les nostres reivindicacions al carrer, a les institucions i als tribunals. No pararem la lluita en defensa dels nostres llocs de treball i la reivindicació d’una radiotelevisió pública, en valencià i de qualitat. Hi ha partit i volem jugar-lo.

LES RETALLADES DEL CONSELL JA ESTAN ALS TRIBUNALS

El Tribunal Superior de Justícia ha admés a tràmit la denúncia presentada de forma unitària per tots els sindicats contra el decret-llei de retallades del Consell. La denúncia es fonamenta en la vulneració de drets fonamentals recollits en la Constitució, entre altres, el de llibertat sindical i negociació col.lectiva.
A més d’este recurs unitari contra les retallades que planteja la seua suspensió cautelar, els sindicats també hem presentat diverses denúncies contra l’aplicació concreta d’alguns dels apartats del decret-llei.

Hem dit no i continuem dient no a les retallades del Consell al carrer i als tribunals.

LA REFORMA LABORAL ESTÀ EN EL PARLAMENT

La reforma laboral que ha posat en marxa este mes el govern de Rajoy encara ha de passar pel tràmit parlamentari. És cert que el PP té majoria absoluta, però no deixarem passar l’oportunitat de pressionar a través de les moblitzacions i de les esmenes dels grups parlamentaris de l’oposició per modificar els aspectes més regressius.

Este nou atac als drets laborals juntament amb el decret Vela està provocant un seguit de mobilitzacions. No estem sols i això ens reforça col.lectivament.

DEFENSAR LA VIGÈNCIA DEL CONVENI DE RTVV

La nova normativa laboral dificulta que se’ns apliquen aspectes del nostre conveni col.lectiu com el reconeixement de 45 dies d’indemnització per any treballat en cas d’ERO. Que dificulte la seua aplicació no significa que renunciem a este dret. De fet, els nostres serveis jurídics pensen que hi ha base per mantindre la seua vigència en considerar que els articles 51 i 52 de l’Estatut dels Treballadors, una vegada reformats, estableixen 20 dies d’indemnització, però en cap moment diuen que ésta siga única ni excloent. Tampoc està clar que ens afecte l’article 26.3 de la llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat, tant pel seu contingut literal com pel fet que la llei d’acompanyament no sembla ser el marc legal per modificar un conveni.

LA NOVA LLEI DE RTVV NO ENS ÉS ALIENA

L’empresa, de forma irresponsable, s’ha empenyat a fer un ERO sense definir prèviament quin és el model de RTVV que volen els valencians. Eixe model és el que es debatrà en les Corts quan es plantege la reforma de la llei de creació. Nosaltres volem tindre veu en el tràmit parlamentari. Volem defensar, entre altres coses, la necessitat d’una major producció pròpia i, per tant, augmentar les previsions de plantilla que ara té l’empresa de cara l’ERO.

ELS TREBALLADORS DE RTVV NO ESTEM SOLS

Reivindicar una RTVV pública, en valencià i de qualitat no nomes és patrimoni dels seus treballadors. Són molts els valencians que consideren socialment rendible eixe model de ràdio i televisió.

Un model que, tal i com diu la plataforma “Sí a RTVV”, ha de ser “un instrument que ha de complir funcions de cohesió social i territorial, de difusió i promoció de la llengua i la cultura dels valencians, d’impuls a la indústria audiovisual i de potenciació de la innnovació, la creativitat i l’experimentació en el conjunt de la indústria cultural valenciana”.

DESENMACARAR ELS GESTORS QUE ENS HAN DUT A LA RUINA

La RTVV que volem és viable amb una bona gestió. No és suficient dir que els treballadors no som els culpables de la seua ruina, cal denunciar els culpables. En este sentit considerem una provocació que López Jaraba comprara tres documentals a una empresa vinculada amb Quintela per un preu 150 vegades superior al de mercat només uns dies abans d’anunciar l’aplicació d’un ERO als treballadors.

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
%d bloggers like this: