TESTIMONIS EN EL JUÍ DE L’ERO: LA BANDA DE L’EMPASTRE

Als treballadors ens ha vingut molt bé portar alguns testimonis a l’hora d’apuntalar les nostres demandes col.lectives contra l’ERO. I de pas hem pogut veure una Rosa Vidal descol.locada, un López Jaraba pusil.lànime, un Alejandro Reig convertit en una caricatura d’ell mateix i un Juan Prefaci amb la sensibilitat d’una rajola. També hem tingut ocasió de veure que darrere de les corbates dels representants de Garrigues només hi havia fum i prepotència. Amb este espart s’ha fet el cabàs de l’empastre que portem entre mans.

ROSA VIDAL: LA CORONELA NO TÉ QUI LI ESCRIGA

imagen93433pSi alguna cosa ha deixat en evidència el juí de l’ERO ha sigut la soledat en què es troba la Directora General de RTVV, Rosa Vidal, des que va arribar a la casa. “Ningú em va rebre, vaig ser jo qui vaig buscar la meua secretària” ha relatat. Abans ja s’havia queixat en privat que ni Juan Prefaci ni Luís Redondo estaven a la porta principal el dimarts 4 d’abril quan va arribar a Burjassot. I el més greu: ningú li feu el relleu en condicions. Per no tindre, ni tan sols li van deixar l’informe PWC en les seues diverses versions.

Així les coses, el mantra que més voltes ha repetit Rosa Vidal és que es va limitar a executar l’ERO que altres directors generals havien encetat. El criteri de rescatar locutors de Ràdio 9 “no estava a l’escrit de l’expedient”, la qual cosa ha ajudat al Fiscal i als sindicats a reclamar la nul·litat.

JARABA : HA SIGUT LA GENERALITAT. A MI QUE M’ESCARBEN

jaraba-tsj--647x300Jaraba ha reconegut que este ERO és fruit d’un encàrrec polític i que va ser Presidència la que va prendre la decisió de fer un pla de reestructuració molt agressiu. Segons ell, no hi havia marge de negociació perquè les directrius estaven clares.

Reconeix que a Ràdio 9 va introduir nous criteris, que ell anomena “factors correctors”, per desafectar treballadors inicialment afectats i que segons afirma són “voces señeras”. El representant de Garrigues, va perdre una bona ocasió de callar-se i va rematar la seua defensa afirmant que tirar-los seria com tirar Matías Prats.

Preguntat per què no van existir desafectacions en l’ENS va dir que “en ser el primer criteri el haver aprovat les oposicions, era més difícil canviar les llistes”. Tota una declaració de principis.

La seua vinculació amb l’empresa era tan estreta que no ha sabut dir si hi havia pla d’Igualtat (es va aprovar i consensuar entre sindicats i empresa en 2010).

ALEJANDRO REIG: PASABA POR ALLI, HABÍA UN BOLÍGRAFO CERCA Y NO LO PUDE RESISTIR

el-boligrafo-bic_1_889589-1-copiaEntre el 14-12-12 i el 20-3-2013 Alejandro Reig va signar els acomiadaments de TVV. Va nomenar una nova comissió baremadora i va signar les llistes de treballadors afectats però, prèviament, l’equip directiu li va demanar que desafectara “per criteris operatius” a “alguns personatges”.

Quan va marxar, Reig havia signat unes 700 cartes d’acomiadament, però no ho recorda perquè el document no indicava la causa concreta de cada comiat.

Als seus 65 anys, edat de jubilació, reconeix que no sap res de televisió i que feia allò que li manava l’equip directiu que es va trobar en la casa. També va explicar que li va costar entendre l’estudi PwC perquè era molt complicat, encara que de les seues entranyes eixien centenars de comiats. Es va oferir per avançar en l’externalització oferint-li a Rosa Vidal avançar el concurs dels plecs….però Rosa Vidal encara no havia estat nomenada Directora General.

JUAN PREFACI, UN CAS COM UN CABÀS

IMG-20131023-WA0000L’ ex secretari general de RTVV s’ha exhibit com un expert en repartir responsabilitats: Jaraba establia el límit de la negociació. Jaraba va desafectar perquè podia. Reig va desafectar treballadors de la TVV. Màxim representant de l’empresa en les negociacions, no dubtà a dir que “ens demanaren un muntó de papers. L’empresa va entregar uns i altres no”. Sobre quina informació es va baremar assegura que la que apareixia en la I.P. després d’omplir el formulari. Segons ell, si el treballador no aportava res, es considerava que donava per bo el que tenia l’empresa. També ha reconegut que hi havia “algun cas” de guionistes treballant de periodistes. Si, un cas com un cabàs.

GARRIGUES: MOLT FLUIXET. MOLTES GRÀCIES

En el juí s’ha constatat també que Garrigues va fer una prepotent negociació de l’ERO i que ara no ha exercit la millor de les defenses possibles. Com a exemple, la prova testifical que ha proposat s’ha reduït a un perit que ni tant sols ha sigut capaç de concretar el mes i any en el qual va fer l’informe de part que signava, la qual cosa fa dubtar de la seua perícia i credibilitat. 

Per si fora poc, el representant de Garrigues, Fernando Champion, va criticar els sindicats per no cridar a declarar al perit autor de l’informe PWC, José Antonio Ortega. “El pobre ha estado todo el día esperando que le llamaran”. Però, home de Déu, si eres tú que havia d’haver-lo cridat a declarar! Si eres tu qui se suposa que havies de tindre interès en apuntalar la base de l’ERO que nosaltres acabàvem de triturar! 

L’AUDIÈNCIA NACIONAL I EL TSJ CONTINUEN DESFULLANT LA MARGARIDA

La pilota continua en l’aire i a hores d’ara encara no sabem si finalment les demandes contra l’ERO es voran a València o a Madrid. En la compareixença que ha reunit empresa i sindicats en l’Audiència Nacional tots s’han reafirmat en les seues postures. El jutge ha advertit que si el tema s’enquista i acaba en un conflicte de competències en el Suprem el juí pot tardar un any a celebrar-se. Ell ha donat a entendre que farà el possible perquè això no passe.

 EL BALL DELS FISCALS

cuboLa postura dels fiscals en les demandes està resultant prou xocant. El fiscal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana es va pronunciar a favor de que el cas anara a l’Audiència Nacional. Hui hem pogut veure com el fiscal de l’Audiència Nacional es decantava perquè les demandes es jutjaren a València.

AFORTUNADAMENT, EL JUTGE SEMBLA TINDRE TRELLAT

Ja sabeu que el TSJCV es va inhibir a favor de l’A.Nacional però que va obrir un termini de cinc dies perquè les parts pogueren plantejar un recurs de reposició. Nosaltres vam renunciar a fer-lo, però l’empresa l’ha presentat. Cas de prosperar, el TSJ podria rectificar la seua decisió inicial i declarar-se novament competent.

El jutge de l’A. Nacional ha advertit del perill que l’ERO s’eternitze i ha donat a entendre que si això passa no serà per ell. Es per este motiu que ha dit que no es pronunciarà fins no saber el resultat del recurs de reposició. Això entenem que significa que l’A. Nacional s’adaptarà al que diga el TSJ. Si este es reafirma a dir que no és competent, l’A.Nacional es declararà competent i si el TSJ canvia de parer i diu que és competent, l’A. Nacional es declararia incompetent.

Quan entraríem en el pitjor de tots els escenaris, és a dir en el conflicte de competències?: Quan els dos tribunals es consideraren competents o incompetents a l’hora. I això, pel que hem vist no està en el guió del jutge de l’A. Nacional. Afortunadament.

DEMANDA CONTRA L’ERO DE RTVV: ACÍ O ALLÀ, EL QUE SIGA, QUE SIGA JA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana s’ha inhibit en la demanda de l’ERO en favor de l’Audiència Nacional. Des de la Intersindical l’únic que podem dir és que considerem negatiu qualsevol tipus d’ajornament. Coherentment amb això, no anem a recòrrer la decisió del TSJ.

 MALAURADAMENT, ACÍ NO HI HA RES CLAR

justicia-2-300x299 La postura del TSJ no tanca el conflicte. D’una banda, l’empresa ja ha avançat que la va a recórrer. D’altra, cal recordar que l’Audiència Nacional encara no ha obert la boca i que tampoc es pot descartar que també s’inhibisca, cosa que acabaria creant un conflicte de competències que podria acabar en el Tribunal Suprem.

No cal dir que per a nosaltres el millor hauria sigut que es realitzara el juí que havia fixat el TSJ per al 6 de novembre. La realitat és que ara mateix no hi data de celebració ni a València, ni a Madrid.

ES MILLOR MADRID O VALÈNCIA?

Nosaltres pensem que no hi ha més garanties de tombar l’ERO en un lloc que en l’altre. Per a la Intersindical el futur de l’ERO no dependrà de que el juí es realitze a València o a Madrid, sinó de la solidesa dels nostres arguments. I això si que ho podem dir alt i clar: hem presentat demandes molt sòlides i argumentades i anem a continuar deixant-nos la pell per tal que els treballadors tinguen la millor defensa dels seus drets i interessos.

HI HA ALGUNA BONA NOTÍCIA?

La hi ha. La bona notícia és que els quatre sindicats que hem recorregut l’ERO compartim arguments i que els quatre estarem junts tant si el juí es fa a València com si finalment es fa a Madrid.

I l’empresa, a favor de qui juga?: Nosaltres estem convençuts que ni del TSJ ni de l’AN. El seu joc és ajornar tot el que puga la resolució de l’empastre que ha fet. Entre altres coses perquè seria molt patètic i extraordinàriament negatiu per a ella arribar al juí sense haver aplicat ni un vint per cent d’un ERO fet a correcuita en ple mes d’agost i aprovat amb nocturnitat i traïdoria pel Consell d’Administració de RTVV.

El TSJ anul.la la baixada salarial del 5% dels treballadors d’Onda Madrid i Telemadrid

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid ha anul.lat la baixada salarial del 5% que es va aplicar l’any 2010 als treballadors de Telemadrid i Onda Madrid encara que manté la baixada per als treballadors de l’ens públic de la radiotelevisió autonòmica madrilenya. L’alt tribunal estima que la baixada salarial del 5% decidida pel govern central de José Luis Rodríguez Zapatero podria ser aplicada a l’ens perquè este forma part de l’administració pública però que les dos societats mercantils del grup empresarial, Onda Madrid i Telemadrid, haurien de quedar-se al marge d’esta mesura.
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid va en el mateix sentit que l’aplicació que, en el seu dia, es va fer en RTVV del decret de retallades del govern de Zapatero. Recordem que l’any 2010 només es va aplicar la tissorada del 5% als treballadors de l’ens però no als de TVV i RAV, que quedaren exempts.
La sentència no és ferma i té un possible recurs de casació davant el Tribunal Suprem que la direcció de la radiotelevisió autonòmica madrilenya encara està estudiant.
Si vols llegir la sentència, pots fer-ho cliclant ací.
Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
%d bloggers like this: