LA INTERSINDICAL PRESENTA UNA DEMANDA PER SUCCESSIÓ D’EMPRESES CONTRA RTVV, CVMC I LA GENERALITAT

La Intersindical ha presentat davant del TSJCV una demanda per successió d’empreses contra RTVV, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Generalitat en entendre que les dos empreses de ràdio i televisió són, en realitat, la mateixa amb un canvi de denominació. La demanda considera que s’ha produït una successió d’empreses amb frau de llei de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors.

Cas de prosperar la demanda, els treballadors de RTVV que s’incorporen a la nova empresa hauran de tindre l’antiguitat, els triennis, el salari, la categoria, el conveni col·lectiu i les condicions laborals que tenien en l’antiga empresa. La demanda també obri la porta a centenars de demandes individuals per poder accedir a la nova Corporació.

tsj

Tribunal Superior de Justícia, a la plaça Porta del Mar, en el centre de la ciutat de València.

UN FRAU QUE FREGA EL JOC BRUT

La Intersindical considera que la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha sigut una maniobra fraudulenta per tal de camuflar l’existència d’una successió d’empreses amb l’objectiu de desentendre’s dels drets dels treballadors.

La intenció del Consell és no complir la clàusula sisena de l’ERO en la qual es dóna la prioritat als ex-treballadors per a posar en marxa la nova ràdio i televisió públiques amb l’excusa que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació res té a veure amb l’antiga RTVV SAU. De fet, Consell i Consell Rector s’han negat fins ara a reunir la Comissió de Seguiment de l’ERO.

Pel que fa a una hipotètica sentència de nul·litat en l’Audiència Nacional, la intenció del Consell és no reincorporar els treballadors a la nova empresa al·legant el mateix argument: que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no té res a veure amb RTVV SAU.  Atès que esta última es troba en liquidació, els treballadors podrien no recuperar el seu lloc de treball i haurien de conformar-se amb una  millora en la indemnització que reberen de l’ERO i que, en la major part dels casos, seria mínima. Este és el pla del govern valencià i, per tal d’impedir que es faça realitat, no hi ha una altra eixida que presentar una demanda per demostrar que s’ha produït una successió d’empreses fraudulenta. I això és el que ha fet la Intersindical. Per tant, si la nova RTVV és o no és des de zero ho hauran de determinar els tribunals.

puig-i-liquidadors-2

Els tres liquidadors de RTVV reben Ximo Puig, qui visita l’empresa en companyia del secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal (29 d’agost).

ELS TREBALLADORS, UN PATRIMONI DE SEGONA PER AL CONSELL

Arguments per demostrar que s’ha produït una successió d’empreses fraudulenta no ens en falten. El Consell intenta posar en marxa la nova corporació a partir de les mateixes freqüències, canals, múltiplex, instal·lacions, equipament, fons documentals, etc. de RTVV SAU, suposadament en procés de liquidació, però en la qual l’únic que s’ha liquidat són els treballadors. El seu objectiu no és altre que no assumir les càrregues laborals, creant la ficció d’un tancament que mai no s’ha produït i una falsa liquidació. En este sentit és evident que tant la Generalitat com el Consell Liquidador de RTVV SAU han avançat treballs que corresponien a la nova empresa i han permés treballs en les seues instal·lacions que res tenen a veure amb l’execució d’una liquidació.

El govern valencià pretén utilitzar tot el patrimoni de RTVV SAU amb l’excepció dels treballadors. I este plantejament estan fent-lo els mateixos que fins fa poc declaraven que el millor patrimoni de la ràdio i la televisió públiques era el seu capital humà.

cvmc

Els membres del Consell Rector de la nova RTVV prenen possessió dels seus càrrecs en presència de Puig i Oltra (29 d’octubre).

LA DEMANDA COM A FRUIT D’UN FRACÀS

La demanda l’hem presentada després de fracassar tots els intents de pactar una eixida al conflicte laboral de RTVV. En este sentit, remarquen que l’absència d’acord no és fruit d’un fracàs en la negociació, sinó que esta ni tan sols ha arribat  a començar. L’administració ha preferit jugar al frau en compte de jugar al consens.

Els representants dels treballadors han defensat des del principi que la millor eixida per recuperar la ràdio i televisió públiques era parar la liquidació de RTVV SAU iniciada després del seu tancament per part del PP.  Tot i això, el Comité d’Empresa ha presentat diverses propostes per tal de buscar una eixida al conflicte laboral que fóra justa i socialment i econòmicament rendibles. Cap d’elles ha tingut resposta.

A pesar de tot l’esmentat, des de la Intersindical continuem oberts a la negociació i disposats a buscar solucions que respecten tots els drets: els dels treballadors i els de tots els valencians a recuperar una ràdio i televisió públiques.

 

EL FISCAL SE SUMA ALS PLANTEJAMENTS DELS SINDICATS I DEMANA LA NUL.LITAT DE L’ERO

La fiscalia, en un acte que té molts pocs precedents en els juís de matèria laboral, ha demanat la nul.litat de l’ERO per vulneració dels drets fonamentals. El sector majoritari del Comité d’Empresa ha traslladat al juí el que és el dia a dia al si de l’òrgan de representació dels treballadors: la unitat dels sindicats de classes, la qual també s’ha traduït en l’actuació dels seus equips jurídics

.

En contra del que és habitual en els judicis en matèria laboral, la Fiscalia ha sol·licitat la nul·litat de l’ERO de Ràdio Televisió Valenciana en considerar que s’han vulnerat els drets fonamentals recollits als articles 14 i 18 de la Constitució Espanyola”. En l’exposició que ha tancat la vista oral el fiscal Rafael Navarro ha conclòs que s’han produït “irregularitats” en el procediment i que eixes anomalies s’han traduït en un tracte “discriminatori” entre els diferents treballadors. “.

Concretament, el Ministeri Públic ha demanat la nul·litat en base als següents fets constatats:

  • s’ha produït “una alteració de la llista d’afectats per l’aplicació de criteris subjectius” que no venien recollits entre els criteris aportats a la finalització del període de consultes. Així, la intervenció de les diferents direccions generals va provocar l’afectació de treballadors que les comissions baremadores entenien que no havien de resultar afectats i, en sentit invers, per la desafectació de treballadors que inicialment la baremació havia inclòs entre el grup de treballadors a acomiadar.
  • L’aplicació de criteris diferents en moments diferents ha suposat “un tracte discriminatori als treballadors que ja havien sigut acomiadats” en els primers mesos.
  • També ha argumentat que l’informe elaborat per PriceWhaterhouse i entregat als treballadors a l’inic del període de consultes estava incomplet: “faltava l’apartat principal, que era el cost d’externalització”. El text es va lliurar dies després del requeriment dels representants dels treballadors.
  • Finalment la Fiscalia constata que hi ha hagut discordància entre l’informe PWC i la memòria i actuació empresarial posterior, de forma que queda acreditada la “falta de fiabilitat de l’informe”.

NO a l'ERO 3 (1)Estos quatre arguments reforcen els plantejats pels quatre sindicats que han demanat la nul.litat de l’ERO: Intersindical, CCOO, UGT i CGT. Hem de valorar molt positivament que l’actuació dels 4 equips jurídics s’ha complementant, traslladant al judici el que és el dia a dia al si del comitè d’empresa: la unitat dels sindicats de classe.

Els articles de la Constitució Espanyola que fonamenten la petició del Ministeri Fiscal són:

Article 14

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 18

1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.

4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

Ja el primer dia de la vista, la presidenta del Comité d’Empresa, salut Alcover, recordava en una entrevista en Ser Valencia que entre les raons per demanar la nul.litat de l’ERO hi havia la vulneració de drets fonamentals. El fiscal Rafael Banarro hui ha dit que opina el mateix.

Escolta l’entrevista cliclant ací. 

SEGONS ELS NOSTRES CÀLCULS, EL TSJ PODRIA ESTAR A PUNT DE TRAMITAR L’ERO DE RTVV

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana encara no ha rebut l’acte del Tribunal Suprem en el qual dictamina que l’ERO de RTVV ha de jutjar-se a València. A primera vista sembla impossible que un document ja porte quasi un mes per arribar de Madrid a València. Tanmateix, la cosa no és tan escandalosa si es considera la possibilitat que l’escrit s’ha pogut enviar en una burra.

Burro La distància de Madrid a València és de 357 quilòmetres i és sabut que la velocitat màxima de les burres és de tres quilòmetres hora. Naturalment no es pot demanar que la burra realitze tot el trajecte forçant la màxima. El més raonable és considerar una mitjana de 2,5 quilòmetres per hora.

Si considerem que qui porta el burro treballa 7 hores al dia i que descansa dissabte i diumenge les previsions serien les següents:

Com l’acte del Suprem es va dictar el dia 20 de maig, anem a suposar que l’animal va començar a fer camí l’endemà, dia 21. Donem-li un dia per a eixir de Madrid ja que circular per la M-30 en burro no és cosa senzilla. Per tant, començaria a fer carretera el dia 22.

Una vegada en carretera el burro hauria de tardar 17 dies en arribar fent tirades de 7 hores. Descomptant dissabtes i diumenges això posaria l’animal a l’entrada de València el dia 14 de juny. Pero sent el 14 de juny divendres i sabent com està l’entrada de València eixos dies es impossible que el burro arribara a la seua destinació abans del dilluns següent, 17 de juny.

Si tenim en compte que trobar past o palla en l’autovia no es fàcil i que moltes vegades ha hagut de desviar-se de la carretera seria més que raonable donar un marge de dos o tres dies més. Resumint que si arriba la notificació al TSJCV abans d’este divendres ningú no podrà dir que no s’han complit els objectius.

L’ERO AL TSJCV: HEM PERDUT VORA SET MESOS, PERÒ NO HEM PERDUT NI UN GRAM DE RAÓ

El Tribunal Suprem ha decidit que els jutges competents per abordar les demandes col.lectives contra l’ERO de RTVV són els del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. És a dir, els mateixos que ja fixaren el juí per al 6 de novembre de l’any passat. La burocràcia judicial ens ha fet perdre molt de temps, però els nostres arguments són tans sòlids com el primer dia. (Clica ací per llegir la resolució del Suprem).

TORNEM AL PUNT DE PARTIDA

LA_RAZON_345756_valen El pas del temps mai no és neutral. Si el juí s’haguera fet el 6 de novembre tal i com estava previst, hauríem pogut abordar-lo tots els treballadors junts perquè, aleshores, l’ERO encara no havia començat a executar-se. Això hauria evitat patiments i ajudat els treballadors a mantindre la lluita i l’esperança.

També hauria evitat els intents que estan fent alguns per pressionar el tribunal argumentant que una sentència de nul.litat a estes altures seria econòmicament impossible d’afrontar. Paraules com les del vicepresident José Císcar en el sentit que si els jutges tomben l’ERO tancaran RTVV, es mire com es mire, és un intent de pressió. És cert que cada dia que passa l’empastre és més gran, però la multiplicació del empastre no dóna la raó a aquells que l’han provocat, sinó a aquells que estan patint-lo i que no són altres que els treballadors. Nosaltres estem convençuts que estes maniobres barroeres no tindran cap efecte sobre els jutges, però l’objectiu del vicepresident del Consell és clar i transparent com l’aigua mineral sense gas.

 ACÍ NINGÚ NO TRIA: TOCA ON TOCA

S’ha especulat sobre els avantatges o desavantatges de portar l’ERO de RTVV al TSJ o la l’Audiència Nacional. La realitat però, és que ningú no tria el tribunal que ha de jutjar una demanda. De la mateixa manera que tampoc tria els jutges concrets que han de dictar sentència. Les demandes es presenten on toca i no en el lloc on es vol que toque. El Tribunal Suprem ha decidit que el juí es farà ací. Des de la Intersindical estem farts de dir que per a nosaltres això es secundari i que l’únic que volem és que siga ràpid.

D’altra banda, els fets han demostrat que, cas de poder elegir tribunal, l’elecció tampoc seria fàcil, perquè ja tenim en les nostres mans un bon grapat de sentències favorables als treballadors, tant del TSJ, com de l’AN.

 UN BITLLET D’ANADA I TORNADA

17116877La competència del TSJ no perjudica per a res les demandes col.lectives, ja que les presentades en l’AN seran traslladades ací i els sindicats podrem unir forces i defensar-les amb les mateixes garanties.

Com hem dit més d’una vegada, la nostra força ens la dóna tindre la raó. L’anterior direcció de l’empresa ha abordat este ERO negociant de mala fe, amb prepotència, fent bandera de l’arbitrarietat, menyspreant el conveni, mentint, actuant de forma desproporcionada i sense preocupar-se de complir els mínims requisits exigibles per la normativa vigent. I nosaltres això ho podem demostrar i anem a demostrar-ho davant el tribunal.

Si tombem l’ERO, els companys que estan al carrer tornaran. El nostre desig és que el seu haja sigut un viatge d’anada i tornada. I quan més aviat tornen, millor.

SUSPÉS EL JUÍ DE L’ERO QUE HAVIA DE REALITZAR-SE EL 6 DE NOVEMBRE

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana suspén el judici sobre la demanda col.lectiva de l’ERO, que inicialment estava previst per al dia 6 de novembre, perquè CCOO ha plantejat un conflicte de competències sobre el tribunal idoni per a pronunciar-se sobre la causa.

Esta decisió de l’alt tribunal valencià és conseqüència del conflicte de competències plantejat per Comissions Obreres, que ha presentat la seua demanda en l’Audiència Nacional. El TSJ dóna dos dies a RTVV perquè concrete si l’ERO afecta també treballadors dels centres de treball situats fora de la Comunitat Valenciana, qüestió determinant per a poder decidir quin tribunal es faria càrrec del cas, tal i com regula la Llei de Jurisdicció Social.

EL QUE DIU LA LLEI DE JURISDICCIÓ SOCIAL

Article 7.b: Las Salas de lo Social de losTribunales Superiores de Justicia conocerán en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial no superior al de una Comunidad Autónoma.

Artículo 8.1: La Sala de lo Social de la Audiencia Nacional conocerá en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial superior al de una Comunidad Autónoma.

ACUMULADES LES DEMANDES D’INTERSINDICAL I UGT 

També hem sabut hui que s’acumulen  les dos causes plantejades en el TSJ, en concret la de la Intersindical i la de la UGT.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana considera que totes les demandes plantejades pels sindicats en esta matèria haurien d’acumular-se en un únic tribunal. En els pròxims dies sabrem si és el TSJ o l’Audiència Nacional.

ALGUNA DE LES COSES QUE CAL SABER PER A NO PERDRE’S EN LES COSES DE L’ERO

Darrerament hem pogut comprovar que hi ha informacions contradictòries i confuses sobre moltes de les qüestions relacionades amb l’ERO. Una bona part d’esta situació està provocada per les recents modificacions legals i la falta de desplegament de la nova normativa. Fem un repàs a algunes de les qüestions que generen dubtes.

 QUIN TRIBUNAL ÉS COMPETENT PER ASSUMIR L’ERO DE RTVV?

Com ja sabeu, els sindicats discrepen a l’hora d’interpretar si la demanda de l’ERO de RTVV  correspon tramitar-la al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o a l’Audiència Nacional. El que diu la Llei de Jurisdicció Social és el següent:

Article 7.b: Las Salas de lo Social de losTribunales Superiores de Justicia conocerán en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial no superior al de una Comunidad Autónoma.

Artículo 8.1: La Sala de lo Social de la Audiencia Nacional conocerá en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial superior al de una Comunidad Autónoma.

Com l’empresa ha manifestat que els únics treballadors afectats per l’ERO són els de Castelló, València i Alacant i ha exclòs explícitament els de Madrid i Barcelona, nosaltres entenem que la competència és del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. El fet que altres sindicats hagen optat per l’Audiència Nacional no significa que cap d’ells vaja a quedar al marge. En principi no cal descartar que hi haja dos juís, un a València el dia 6 de novembre per a les demandes de la Intersindical i UGT i un altre a Madrid el 26 de novembre per a les presentades per CCOO i CGT. Tampoc es pot descartar que algun sindicat plantege un conflicte de competències. Aleshores, hi hauria un sol juí i qui hauria de decidir on es fa seria el Tribunal Suprem. Vos avancem que la Intersindical no va a plantejar cap conflicte de competències perquè pot endarrerir la vista fins i tot durant mesos. Naturalment, el fet d’ajornar el juí no significaria de cap de les maneres la no execució de l’ERO, ja que l’empresa pot començar a aplicar-lo en el moment que vullga.

ÉS LEGÍTIMA L’ACTUACIÓ DE TOTS ELS SINDICATS?

Nosaltres no dubtem que tots estem fent el millor per defensar els treballadors. L’únic que no podem tolerar és la postura hipòcrita, falsa i insultant de la CSIF. Este sindicat, per exemple, es va oferir per tramitar les adreces dels treballadors al TSJ i, en fer-ho, sembla que està en el mateix vaixell que la resta de sindicats que han denunciat l’ERO. I no ho està.

Els treballadors han de saber que la CSIF, igual que USO, van votar a favor de l’ERO. No de l’aprovat definitivament pel Consell d’Administració, sinó la versió final que va plantejar l’empresa durant “la negociació”. I cap dels dos ha denunciat davant els tribunals esta massacre laboral i la forma com es pretén dur a terme.

A primera vista podria semblar que l’actuació d’estos sindicats no ha tingut cap transcendència perquè no tenen majoria en el Comité d’Empresa i, per tant, el seu vot no té efectes pràctics. No és així. De fet, pensem que són els responsables de que la negociació de l’ERO es tancara abans d’hora. Quan l’empresa va trencar les negociacions ho va fer recolzant-se en USO i CSIF. L’empresa també ha utilitzat ja en benefici propi la postura d’estos sindicats davant la Inspecció de Treball i no dubtem que continuarà fent-ho en el juí.

COMUNICACIÓ AL TSJ DE L’ADREÇA DE CADA TREBALLADOR  A EFECTES DE L’ERO

La secretaria de la Sala Social del TSJ, en resposta a la consulta realitzada per la Intersindical, ens ha fet saber que la comunicació de l’adreça personal a efectes de notificació per l’ERO s’ha de presentar de forma individual al mateix Palau de Justícia (C/Palau de Justícia, s/n -46001 València) dins dels 15 dies posteriors al dia en què l’empresa ho va notificar als treballadors. L’horari d’atenció de la secretaria de la sala social del TSJ és de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores de la vesprada.

EL QUE DIU LA LLEI

Este tràmit és conseqüència de la demanda interposada per Intersindical que posa en marxa la maquinària legal regulada per la Llei de Jurisdicció Social i que en l’article 124 diu textualment:

“9. Admitida a trámite la demanda, el secretario judicial dará traslado de la misma al empresario demandado y le requerirá para que en el plazo de cinco días presente, preferiblemente en soporte informático, la documentación y las actas del período de consultas y la comunicación a la autoridad laboral del resultado del mismo.

En este mismo requerimiento, el secretario judicial ordenará al empresario que, en el plazo de cinco días, notifique a los trabajadores que pudieran resultar afectados por el despido colectivo la existencia del proceso planteado por los representantes de los trabajadores, para que en el plazo de quince días comuniquen al órgano judicial un domicilio a efectos de notificación de la sentencia.

COM FER-HO

Atés que l’horari d’atenció de la secretaria coincideix amb l’horari de treball en esta empresa, entenem que els treballadors tenen dret a disposar del temps  imprescindible per a efectuar el tràmit judicial.

La Secretaria de la Sala Social considera “recomanable” que els treballadors realitzen esta gestió a efectes de terminis i d’acreditació oficial de la recepció de la sentència, especialment si es té previst presentar posteriorment una demanda individual.

El Tribunal Superior de Justícia comunicarà per carta certificada o correu electrònic als treballadors la sentència o qualsevol incidència que considere oportuna. La Secretaria ens ha comunicat que són vàlides tant l’adreça postal com l’electrònica. Podeu aportar qualsevol de les dos.

Tot i això, i de forma excepcional, donada la magnitud d’este ERO,  l’alt tribunal valencià ens ha fet saber que acceptaria que els treballadors comunicaren les seues adreces a través dels sindicats de RTVV.  A este efecte, la Intersindical ha elaborat un escrit (que hem emviat per correu electrònic a tots els treballadors i que també es pot descarregar clicant ací) , per aquells que el vulguen fer servir. Nosaltres ens oferim a portar al TSJ tots els escrits que ens arriben fins les 24 hores de diumenge 21 al nostre correu intersindical@rtvv.es . Este termini és improrrogable perque nosaltres els tramitarem dilluns, dia 22.

L’EMPRESA NO S’ACLAREIX 

D’altra banda, RTVV ha comunicat formalment a la Sala Social del TSJ que encara no ha finalitzat l’avaluació de les dades aportades pels treballadors a través del famós formulari que va passar en setembre “donada la magnitud d’afectació de l’expedient” així com “el necessari tractament informàtic de les milers de dades plantejades pels treballadors”. Per tant, l’empresa ha comunicat a la sala la llista de tots els treballadors “dels centres de treball afectats (tots ells en la Comunitat Valenciana)”. És a dir, que l’empresa ha notificat a l’alt tribunal valencià que estan afectats per l’ERO tots els treballadors dels centres de treball ubicats a Castelló, València, Burjassot i Alacant. Els treballadors de Barcelona i Madrid quedarien fora de l’ERO.

ENTRE L’ESPERPENT I LA IRRESPONSABILITAT

El comportament de RTVV en esta causa frega l’esperpent. La direcció de l’empresa tenia tanta urgència que les reunions negociadores es van celebrar a l’agost. No es podia esperar a setembre.

L’empresa va tancar unilateralment les converses abans del termini previst en la llei sense donar temps a que el Comité d’Empresa presentara una última proposta. No es podia esperar a dissabte ni a dilluns.

El Consell d’Administració de RTVV es va reunir de matinada per aprovar l’ERO. No es podia esperar a l’endemà a les vuit del matí.

Estem a mitjans d’octubre. I la llista encara no existeix ni s’ha notificat als treballadors ni al Comité d’Empresa. La indefensió i la manca d’informació és total.

Ara sí és hora d’esperar. Ara és hora d’esperar una sentència als tribunals de justícia. Qualsevol decisió que prenga l’empresa, com ara posar en marxa l’ERO en les actuals circumstàncies, ens semblaria una autèntica irresponsabilitat. Una més.

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
%d bloggers like this: